| HISTÒRIA | ||||
Aquest sentiment els llança a l‘aventura esportiva. Un repte que molts pensaven que no tindria continuïtat. Tots els joves impulsors d’aquest projecte ambiciós provenen del Club Gimnàstic, on havien jugat la temporada anterior (1977-78). Divergències amb la directiva de l’entitat grana porten aquest grup de jugadors i tècnics a donar impuls a la creació de l’entitat cebetista i a l’inici d’aquest somni. Entre les primeres actuacions de la nova entitat hi ha la d’adoptar els colors blanc i blau com a imatge dels seus equips. Colors corresponents a l’antiga bandera de la ciutat de Tarragona. El Club Bàsquet Tarragona es posa a caminar amb tres equips federats la temporada 1978-79. L’equip sénior masculí milita a la Tercera Divisió Nacional i l’acompanyen els equips júnior i juvenil. El primer president del CBT fou Pere Ferré, soci fundador del club. La valoració d’aquesta temporada del club és positiva. L’equip sènior, amb Jesús Sanjosé a la banqueta, es consolida a la categoria. L’equip júnior es proclama campió provincial i l’equip juvenil fa un paper digne en el campionat. Econòmicament es salva amb un petit superàvit. I socialment el nombre socis augmenta. Les entitats reconeixen el treball efectuat pels joves jugadors-directius, el que fa que el Club Bàsquet Tarragona comenci a entrar dins la història de l’esport tarragoní.
Una idea predomina: l’esport de base. Vital per a les aspiracions esportives i socials d’una entitat jove i amb ganes de treballar. Això es tradueix en un ajut a nivell tècnic donat a diferents col.legis de la ciutat, que comencen una col.laboració esportiva que tindrà continuïtat al llarg dels anys. La temporada 80-81, continua l’increment esportiu d’equips d’una manera significativa: a partir d’ara hi ha equips femenins al CBT. L’equip sénior femení està entrenat per Enric Rovira, i compte amb jugadores com Susana Buscail, Susana Alvaro, Cruz Maria Fuentes, o Loli Salas. El nou president de l’entitat és Pau Martí. Es crea també un dels tornejos tradicionals de les festes de Santa Tecla: el Torneig Ciutat de Tarragona. A partir d’aquell momento, el Club Bàsquet Tarragona està ja arrelat a la ciutat. Respecte a la gestió de l’entitat, sempre marcat pels problemes econòmics, la directiva cebetista passa per moments convulsos. El desembre de 1983 dimiteix de la presidència Pau Martí i es fa càrrec de la presidència una junta gestora presidida per Juan Ramón Artero. La temporada següent, será Pere Tubilla qui presideixi la directiva del club. Malgrat els canvis, les activitats organitzades pel club blausón moltes, la majoria per a l’esport de base i totes per donar a conèixer el bàsquet. Podem citar el Torneig de Santa Tecla per a equips de 1a divisió, els partits amistosos entre uns equips americans en gira per Europa, trobades amistoses amb altres clubs i col.legis. També les Primeres. Jornades de Divulgació de Medicina Esportiva. El primer equip masculí segueix en la Primera Categoria del Campionat de Catalunya, el que era abans la Tercera Divisió. Un nou pas al creixement de l’entitat es du a terme fora de l’augment del equips. L’estiu de 1985 s’organitza la Primera Escola d’Estiu del Club Bàsquet Tarragona, que es tradueix en el naixement, tres mesos després, de l’Escola de Bàsquet del CBT. La consolidació Sense voler desmerèixer els diferents campionats assolits pels equips del Club, que són molts i Aquest fet marca un canvi important dins de les estructures del club: la idea essencial és consolidar la categoria i estar entre els millors, i s’aconsegueix aquest primer any ja que entren dins la sèrie A-1, evitant jugar en el grup A-2 del descens. La temporada 89-90, amb Xavier Mas a la presidència, comença positivament ja que, amb l’ànim de reforçar la competitivitat dels equips de base, s’assoleix l’ascens a les categories preferents catalanes dels equips juvenil i junior masculins, i juvenil femení. La temporada 90-91 fa somniar als socis, la 1ª Divisió no és lluny –la máxima divissió estatal-. Tarragona està amb el club. S’assoleix el pas a la Fase d’Ascens a 1ª B, però el somni va durar poc i no es aconseguir l’ascens. La temporada 91-92 es podria resumir de la següent manera: Gandia, 12 de juny de 1992 són les 7 de la tarda, el somni s’ha realitzat el CBT ja és de Primera. Una de les altres fites importants que mereix ésser també destacada és l’ascens de l’equip femení a la 2ª Divisió Nacional. La temporada 92-93 acaba amb dos nous èxits esportius dels primers equips del Club. L’equip masculí, amb una plantilla en la que hi eren jugadors com Paco Borrell, Jordi Canals, Jordi Tombas, Artur Martí, Òscar Torrabias, Xavi Paricio, Berni Alvarez i el primer jugador americà de la historia del CBT, Mitch Smith, assoleix l’ascens al grup A de la 1ª Divisió Nacional, amb Jesús Sanjosé a la banqueta.
Els resultats obtinguts al final de la temporada 92-93 permet afrontar amb optimisme i bones expectatives, aquest nou període que inicia el Club, i que és marcat pel treball a efectuar per intentar donar el salt a l’ACB. Aquest optimisme es veu trencat per la manca d’esponsor, el conveni amb DOW s’ha acabat, no hi ha cap entitat empresarial que vulgui prendre el relleu, s’arriba a una situació límit i es planteja la renúncia a la categoria, però la generositat dels jugadors i la il.lusió de tots fa que es tiri endavant una temporada que potser cal oblidar. D’altre costat les noies es consoliden a la 1ª B i l’esport base continua creixent, donant alegries pel treball fet. La temporada 94-95 continua amb la recerca d’un esponsor, que no es troba, però es te l’ajut de diferents entitats que col.laboren amb el CBT. Esportivament s’aconsegueix el campionat de la Lliga Catalana, i entrar a la lligueta d’ascens a l’ACB, s’aconsegueix, novament que Tarragona gaudeixi amb el bàsquet. Pels resultats del treball fet tornen a ésser optimistes, la Federació Catalana ofereix organitzar la 16ena Lliga Catalana ACB de Bàsquet, on participà el CBT amb els grans clubs catalans. Semblava que la temporada següent hauria un esponsor, però no és així i el club es veu abocat a renunciar a la categoria. Un salt endavant
A nivell esportiu, el primer equip es veu abocat a un dramàtic play-off de descens. En al cinquè partit i amb un pavelló del Serrallo ple a vessar amb 2.500 persones es perd la categoria. En categories inferiors destaca el cadet femení preferent, que proclamant-se tercer classificat de Catalunya (millor classificació fins aquell moment a la història del Club) està a punt d’anar al Campionat d’Espanya. La temporada 96-97 i degut a l’existència de places vacants a la lliga EBA, el primer equip manté la categoria i la finalitza al mig de la classificació sense tenir que patir per no baixar de la mateixa. El sènior femení es classifica en tercer lloc a la lliga regular, disputant l’eliminatòria prèvia a la fase d’ascens a divisió d’honor, el somni no es compleix caient derrotat davant l’Olivar de Saragossa. Aquest any es crea al Club una nova secció que no és una altra que el sènior femení B que disputa els seus partits a la Segona Divisió Nacional. La temporada 97-98, a més del canvi en la presidencia de l’entitat, que a partir d’ara ocuparà Rafa Pintado, destaca una jugadora pel damunt de tot, la Pepa Rossell es proclama campiona d’Europa júnior amb la selecció espanyola. Els dos primers equips del club disputen el play-off de descens, salvant la categoria amb certa comoditat.
Els dos sèniors obtenen a final de temporada una classificació cómoda. La part negativa és què el sènior femení B perd la categoria desprès d’haver lluitat tota la temporada amb jugadores juniors i cadets El curs 99-00 s’inicia amb bones perspectives i al final de la primera volta els dos equips sènior A ocupen posicions capdavanteres en les respectives classificacions, pero una segona volta on s’encadenen un seguit de derrotes consecutives, porta a l’equip de Lliga EBA a ocupar una cómoda 8 ena posició final, mentre que l’equip femení finalitza la competició en 5è lloc. La temporada 1999-2000 s’inicia un cicle on la pedrera del club obté els millors resultats de la història, classificatòriament parlant. Per la seva part, l’infantil masculí obtè plaça a la sèrie A catalana. L’ascens a LEB L’inici de la temporada 2000-2001 és prometedor, amb l’entrada del sènior masculí a la nova Lliga LEB-2 i amb Ricard Casas a la banqueta, la possibilitat de consolidar el sènior femení i 15 equips de les categories inferiors que venen apretant des de la base. La final d’aquesta competició suposa el primer títol d’àmbit nacional del CBT. La temporada regular finalitza amb el CBT líder de la categoria. En aquell equip, entre d’altres hi ha Derrick Bryant, que acabaria jugant quatre temporades amb els blaus i que va convertir-se en el màxim anotador extranjer del conjunt tarragoní a la seva historia. Els play-off se salden amb una primera victòria enfront el difícil Calpe (3-2) i una dolorosa derrota a la pròrroga del darrer partit (2-3), enfront el Cornellà, que va barrar el pas al desitjat ascens a LEB. Per la seva part, el primer equip femení, desprès d’una brillant primera volta que finalitza com a líder, resulta víctima de les lesions tot finalitzant la temporada en 4a posició sense l’opció de jugar els play-off. A la temporada 2000-01 el infantil femení torna a jugar la Final a quatre, aquesta vegada no s’aconsegueix podi. Al mateix temps el Cadet masculí aconsegueix la millor classificació masculina de la història amb un 5è lloc, a les portes de la Final a quatre. El CBT encara la temporada 2001-2002 amb l’objectiu de jugar novament el play-off per l’ascens a LEB, de mantenir-se a la 1a Divisió Nacional Femenina i de continuar el progrés dels seus jugadors i jugadores de la pedrera, enquadrats en 14 equips de totes les categories. L’equip femení, dirigit per darrer any per en Pere Tubilla assoleix la permanència tot i comptar amb una de les plantilles més joves de la categoria. La Junta Directiva confia la direcció del primer equip a Porfirio Fisac. El tècnic castellà, que ve de la banqueta del Doncel de Villanueva de la Serena, manté l’estructura bàsica de l’equip i es classifica per segon any consecutiu per a la final de la Copa LEB-2, que es juga al Pavelló de la Casilla de Bilbao. El conjunt tarragoní perd amb el conjunt local, el Basquet Bilbao que es configura com a la bèstia negra dels homes de Fisac per a la temporada. Segons a la lliga regular i amb l’avantatge de camp a les eliminatòries,el CBT assoleix l’ascens en un dramàtic 5è partit de semifinals, enfront el conjunt valencià del Gandia, amb el suport d’un Pavelló del Serrallo ple a vessar. La temporada 2001/2002 s’aconsegueix una altra Final a quatre, aquesta vegada el Cadet femení, que per un sol punt en el partit decisiu es queda fora del podi i de les fases al Campionat d’Espanya. El Club Bàsquet Tarragona afronta la temporada 2002 – 2003 amb les il·lusions de la nova categoria assolida i de l’inici dels actes commemoratius del 25è aniversari. L’equip sénior inicia la temporada dirigit per Porfirio Fisac que prepara un equip sobre la base del que va assolir l’ascens a LEB, amanit amb alguns jugadors amb experiència ACB. La pre-temporada aporta molta il·lusió als afeccionats que veuen com el CBT guanya la seva segona Lliga Nacional Catalana LEB i la primera d’aquesta categoria. Un excel·lent inici en el que els homes de Fisac arriben a situar-se en la quarta posició de la taula classificatòria fa volar la imaginació de tothom, però ben aviat els resultats els fan baixar dels núvols. La Fundació Bàsquet Tarragona comença a desenvolupar el seu ambiciós programa d’actes en el que cal destacar l’exposició realitzada al Tinglado núm 4 del Moll de Costa, l’edició del llibre commemoratiu que recull els 25 anys d’història del club, el concurs de l’Himne del CBT o els 20 capítols d’un programa que deixa constància dels fets clau a la trajectòria del club. A set jornades pel final el badaloní Pep Clarós pren les regnes de l’equip que es troba en zona de play-out. L’objectiu és clar: evitar el descens. Tasca que finalment aconseguirà. L’equip sènior femení pateix una temporada de transició. David Aragüés dirigeix un equip farcit de joves jugadores, tan milionari en il·lusió com en inexperiència que lluita jornada a jornada per eludir el descens. A dues jornades pel final de la Lliga, l’equip conquereix l’objectiu en obtenir matemàticament la permanència un any més a la primera divisió femenina. L’equip sènior masculí planifica la temporada 2003-2004 amb Clarós a la banqueta i un equip que es fixa com objectiu entrar en la lluita per l’ascens a la Lliga ACB. La Lliga Catalana es perd en la final jugada a Ponts davant del conjunt local l’Aracena per 92-88. La temporada, per al primer equip no anà gaire bé. El sénior acabà la temporada, amb canvi d’entrenador. Arriba Salva Maldonado i fou destituit Clarós després d’uns inicis de competició força negatius. L’equip finalitzà en el lloc 13è, amb 15 victòries i dinou derrotes però, malgrat aquests resultats, s’aconsegueix la permanència. A la plantilla hi havia arribat un jugador que seria part important en tots aquests anys en el conjunt blau, Alex Alba. Junt amb ell altres com Todd Fuller, ex NBA i primera ronda del draft, o Pau del Tío, configuraren un bon equip. En l’inici d’aquella temporada (2003-04) es celebrà una gran fita per a l’entitat. Són els actes del 25è aniversari del CBT, que culminarà amb un sopar de gala el dia 10 de setembre, on foren guardonats tant socis històrics i fidels a l’entitat, com diverses personalitats que han ajudat, al llarg de la història, a fer gran al club cebetista. Els millors anys
El conjunt blau, que tenia a les seves files jugadors com Roger Fornàs, Jesús Chagoyen, o Jordi Grimau, aconsegueix primer al Serrallo emportar-se la Lliga Catalana LEB davant el rival provincial, el Valls per 75-62. En la LEB Or acaba 7è, amb un balanç de 18 victòries i 16 derrotes. Una fita que li permet jugar el play off d’ascens a l’ACB. El seu rival fou el Menorca, i després de perdre molt ajustadament els dos partits jugats a les Illes, els blaus guanyen el tercer partit de l’el·liminatòria, aquest jugat al Serrallo (80-63), però perden el quart encontré a casa (62-87) i queden sense opcions d’ascens. La campanya 2005-06, amb canvi de tècnic a la banqueta –Diego Ocampo-, el CBT repeteix títol a la Lliga Catalana LEB, aquesta vegada a Lleida, davant el conjunt local. L’equip de Salva Maldonado guanya al conjut lleidetà per 82-73, aconseguint la seva tercera Lliga. Pel que respecta a la Lliga LEB el conjunt blau, amb jugadors com David Mesa o Victor Cuthbert, repeteix resultat de la temporada anterior, -setè, amb 17 victòries i idèntic número de derrotes a la lliga regular- i torna a disputar el play off d’ascens a la máxima categoria del bàsquet masculí estatal. Aquesta vegada el rival va ser el CAI Saragossa, que no dóna opcions als tarragonins i s’imposà en la eliminatoria per 3-0. Descens i retorn El primer pas del conjunt blau per la LEB Or va acabar la temporada següent (2006-07). El club passa per moments econòmics durs i Diego Ocampo es veu obligat a configurar una plantilla molt ajustada. Els resultats condemnen a l’equip a l’última possició de la classificació, amb 11 victòries i 23 derrotes. Els tarragonins havien caigut en la final de la Lliga Catalana aquest any davant del Manresa, en una final disputada al pavelló Nou Congost, per 88-75. La pèrdua de categoria fou determinant pels diferents canvis que hi hagué a l’entitat. Arriba un nou president, Sergi Bru relleva en el càrrec a Rafel Pintado. La directiva fa una renovació per afrontar la LEB Plata i buscar el retorn a la categoria perduda. Amb el tècnic valencià Esteban Albert s’afronta una campanya amb jugadors com Barceló, Blackshear, Williams o Espuña. Malgrat que la temporada va ser irregular, l’equip blau no acaba d’entrar en els play off d’ascens d’aquell any. Finalitzà la lliga regular en el lloc 10è, amb idèntic número de victòries i derrotes (17). La campanya 2008-2009, també a la LEB Plata, va significa l’arribada a la banqueta d’un nou tècnic: Juan Pablo Marquez, i també el retorn a Tarragona d’un històric jugador, Berni Alvarez, que, junt amb Mesa, Riu, Wilson i la del jove pivot de l’Hospitalet de l’Infant Ferran Torres, van acabar la temporada en vuitena possició, amb 17 victòries i tretze derrotes, ocupant, un altre cop, una plaça en el play off d’ascens a la LEB Or. En un final de temporada extraordinari, els blaus aconsegueixen impossar-se, amb el factor pista en contra, al Navarra per 3-1, i classificant-se per la final a quatre que es disputà a Fuenlabrada. Uns dos-cents afeccionats tarragonins viatgen a la ciutat madrilenya per donar suport a l’equip, que guanya el partit de semifinals al Cajarioja per 82-62 i s’aconsegueix el retorn a la segona categoria del bàsquet masculí estatal (LEB Or). La final però es va perdre davant del Cornellà per 69-73. La temporada següent (2009-10) el primer equip masculí torna a la LEB amb jugadors a la seva plantilla com Michel Diouf, Oglesby o Seawright. Era l’última temporada com a jugador del tarragoní Berni Alvarez, que havia aconsegueix convertir-se en el màxim anotador de la història del CBT, amb un total de 4.660 punts –en les 12 temporades que, com a jugador del primer equip, ha estat al club (1989-95 i 2004-10)-, desbancant a un altre històric com el pívot José Manuel Martínez que va aconseguir 2.573 punts en les set temporades (19985-92) que va estar al club. El paper del conjunt blau, amb Juan Pablo Márquez com a tècnic, és discret, però malgrat tot s’aconsegueix l’objetiu de la permanència a la categoria. L’equip acaba 16è a la classificació final de la lliga regular, amb 12 victòries i 22 derrotes. El següent any, arribà a la presidència del club Loli Salas, que es converteix en la primera dona que ocupa aquest càrrec després dels sis presidents anteriors.
Abans el CBT havia perdut la final de la Lliga Catalana LEB després de caure davant del Girona, al pavelló de Fontajau, per 80-54. El conjunt blau torna a jugar a la LEB la campanya 2010-11, amb Berni com a tècnic. Els problemas econòmics continúen marcant el camí d’una plantilla curta. Malgrat tots aquests impediments a la lliga regular els tarragonins mantenen la categoria després de 11 victòries i 23 derrotes, ocupant el lloc 16è a la classificació final. Un pas enrera i un altre endevant Finalment, la manca de recursos pel que fa al primer equip sénior, acaba condemnant al CBT a un descens de categoria que es produï als despatxos. Així la categoria que s’havia mantingut a nivel esportiu i a la pista de joc, es perd. La directiva anuncia que l’equip jugarà la campanya 2012-13 a l’EBA, al grup català. Es forma un equip format majoritàriament per jugadors de la cantera, amb Berni Alvarez a la banqueta, i mantenint a un jugador com l’aler malagueny Alex Alba, que ja portava cinc temporades a l’entitat, com a referent. Primer, l’equip aconsegueix el tercer títol de la Lliga Catalana EBA de la seva història, després de guanyar a Mollet, en la final, al conjunt local per 58-75. Pel que respecta a la lliga regular es fa una bona campanya. L’equip tarragoní estigué sempre en el lloc més alt de la classificació, amb jugadors com Ferran Torres, Artur Alaminos, David Fernandez, Dani Martinez, Eloi Galofré o Adrià Baiget. Acabant primer, amb un balanç de 25 victòries i tan sols sis derrotes, el conjunt blau té el dret a organitzar el play off d’ascens a la LEB al Serrallo. La fase final es juga a Tarragona i, malgrat que el conjut local no havia perdut al Serrallo en tota la temporada, l’equip de Berni Alvarez, que havia guanyat al Moron i al Quintanar, cau davant del Zornotza per 74-84 i no pot lograr l’ansiat ascens. La temporada 2013-14 comença igual que l’anterior pel primer equip masculí, aconseguint el quart títol de Lliga Catalana EBA, aquesta vegada al Serrallo, després de superar al Quart per 74-53. Amb una plantilla molt similar a l’anterior campanya, Berni Alvarez intenta repetir l’èxit de l’any passat. L’equip, però, es mostra massa irregular i finalitza l’any com a tercer classificat, amb 14 victòries i 6 derrotes. Els blaus torna a jugar un play off d’ascens, aquesta vegada al poble sevillà de Moron, i la història torna a repetir-se. El CBT es queda, un cop més, a un pas de pujar a la LEB. Els tarragonins cauen davant del Bàsquet Pla mallorquí, i malgrat guanyar a Zamora i Moron, no acaban primers, lloc que els hagués assegurat estar en la LEB Plata la propera temporada.
El primer títol no tarda en arrivar. A la final de la Lliga Catalana LEB, disputada al Prat, els de Berni Alvarez s’impossen a dos equips de superior categoria.Primer va ser el Lleida i, en la final guanyen al conjunt local per 62-63, en un partit en el que el MVP va ser el jugador americà del CBT Antoni Hester. D’aquesta manera el CBT es converteix en el club que més vegades ha guanyat la competició catalana, amb quatre títols, per davant d’equips com el Manresa o el Lleida, que en tenen tres.
|
||||
El CLUB BÀSQUET TARRAGONA es funda l’onze de setembre de 1978, quan un grup de joves inquiets, amb edats als voltants dels vint anys, porten a terme un somni que la gent del bàsquet volia per a Tarragona: la creació d’un club dedicat únicament i exclusivament a l’esport de la cistella.
A partir de la segona temporada, el club blau entra en una fase d’afiançament com a entitat. S’amplia el nombre d’equips masculins amb els infantils. Dues activitats es comencen a celebrar aquesta temporada: el Torneig Promeses, que es juga per Nadal, i les 25 Hores de Bàsquet. També s’estrena el primer precedent del bàsquet al carrer, i es juga un partit entre dos equips del club, al cap de munt de la Rambla Nova, a les festes de Sant Magí.
importants, la temporada 87-88 marca la primera fita històrica, ja que el Club Bàsquet Tarragona assoleix l’ascens a la 2ª Divisió Estatal.
Per la seva part, l’equip femení, amb Joan Garitonandia com a tècnic, i jugadores com Pepa Alabart, Yoli Pueyo, Helena Forner¸o Mònica i Alicia Bergadà, queda campió de la fase d’ascens a la 1ª Divisió Nacional i puja de categoria, amb la filosofia de sempre, tot gent de casa.
La temporada 95-96 comença amb molts problemes econòmics, fins a l’últim dia d’inscripcions a la lliga EBA, el Club no sap si podrà participar o no; la promesa per part de l’Ajuntament d’aconseguir un patrocinador es fa realitat a última hora. PRYCA serà el patrocinador oficial del sènior masculí durant dues temporades.
La temporada 98-99 comencem amb un nou patrocinador, el KM Tiendas ajudarà a cobrir part de les despeses del sènior masculí. A nivell esportiu el primer equip arriba per segona vegada a la final de la Lliga Catalana, perdent-la als últims instants, desprès d’haver anat guanyant durant 37 minuts.
Amb una trajectòria ascendent, l’equip se situa en finalitzar la primera volta en la tercera posició de la classificació, conquerint d’aquesta manera el dret a jugar la I Copa LEB-2 a Algecires, junt a l’equip local, a qui elimina en semifinals, a l’Universidad Complutense i el Cornellà.
La temporada 2004-05, coincidint a la banqueta del primer equip masculí amb un tècnic de prestigi com és Salva Maldonado, arriba el retorn d’un històric a les files de l’equip blau: l’aler Berni Alvarez fitxa pel club després del seu pas per l’ACB -València i Lleida-. La seva arribada va ser clau per aconseguir la millor classificació de la historia del CBT en la LEB Or.
Però no era l’únic canvi que hi havia al club. També a la banqueta cebetista hi ha relleu. Com a nou tècnic s’incorpora Berni Alvarez, per afrontar una campanya a la LEB amb jugadors com David Fernández, Franklin, Oglesby, Fornàs o Diouf. El conjunt blau acaba 13è en una campanya irregular, però aconseguí mantenir-se a la segona categoria estatal.
La directiva blava es va marcar a l’inici de la temporada 2014-15 el retorn del primer equip a la LEB, fita a la que havia hagut de renunciar als despatxos dues temporades abans. La Federació Espanyola de Bàsquet li dóna l’oportunitat d’inscriure’s i el CBT retorna a les categories professionals i torna a fitxar jugadors extrangers però, això sí, amb una plantilla formada de forma majotària per jugadors tarragonins i de la base de l’entitat blava.