CONEIX L’IBERSOL CBT MÉS INTERNACIONAL

LEB Plata Sense comentaris a CONEIX L’IBERSOL CBT MÉS INTERNACIONAL 165

Sis nacionalitats diferents conviuen en el vestuari blau.

Si en anteriors temporades el CBT s’havia caracteritzat pel baix nombre de jugadors forans en el seu equip, aquesta temporada fins a cinc jugadors de fora d’Espanya defensen la samarreta blava de l’Ibersol CBT. Des d’Estats Units a Senegal, passant pel Regne Unit, Argentina i Bòsnia i Hercegovina. Comptant l’espanyola fins a sis nacionalitats i tres continents diferents coincideixen en un vestuari de 10 jugadors. Les particularitats del mercat de la lliga EBA han afavorit aquest fet. En lliga EBA és més econòmic fitxar jugadors de fora d’Espanya, que normalment veuen en el nostre bàsquet un trampolí per catapultar la seva carrera esportiva i arribar al professionalisme, en canvi als jugadors nacionals no els hi acostuma sortir a compte, ja que solen tenir un equip EBA prop de les seves localitats.

L’arribada de cinc jugadors estrangers a l’Ibersol CBT no ha suposat per la entitat blava un canvi en el model esportiu; segueix prevalent la formació i promoció de jugadors de la base, aquesta temporada han debutat amb el primer equip fins a set jugadors de la pedrera. Joan Güixens és el tercer jugador que més partits ha jugat aquest any, Rubén Llanos ha jugat fins a 13 partits i Joan Sorolla 15. Jugadors que representen el futur de l’entitat blava, però avui anem a fixar-nos en el present.

Guido Villamil va néixer a Buenos Aires fa 29 anys, quan tenia 21 anys va arribar a Espanya per jugar al bàsquet, en la seva carrera esportiva ha jugat a Cambados, Leon, Zamora i La Seu d’Urgell. L’any passat va viure una experiència a França abans de tornar a Espanya per fitxar per l’Ibersol CBT. Guido té la doble nacionalitat i es reconeix un enamorat del bàsquet espanyol “m’agrada com s’entrena a Espanya, es presta molta atenció als detalls, són entrenaments molt durs. També m’agrada la importància que se li dóna a la defensa, en altres països no se li dóna tanta importància a les ajudes defensives, la velocitat del joc, són moltes coses” ens comenta el pivot. Fora del bàsquet, Guido Villamil ens diu que “m’agrada la manera tan relaxada de ser dels espanyols, encara que de vegades ho és massa, els espanyols són molt integradors, sempre m’he sentit molt bé aquí, és la meva segona llar”.

D’Argentina ens anem a Senegal, on va néixer fa 24 anys Pape Mbaye. Originari de la ciutat de Guédiawaye, situada al nord de la regió de Dakar. Pape mai va jugar al bàsquet a Senegal i la seva primera experiència en una pista de bàsquet va ser amb Unelco Tenerife on va arribar al 2008. El seu domini en les categories base del club canari li va fer arribar al Reial Madrid l’any 2010 on va jugar en categoria Júnior i amb el Sènior B. A partir d’aquí, Pape ha passat per Alcázar, Palencia, Marín, Bèlgica i ara Tarragona. Pape parla un espanyol perfecte, gairebé natiu, i ens explica que Madrid és la seva ciutat favorita “és la meva casa aquí a Espanya, és la millor ciutat del món, a més sóc del Reial Madrid”. Pape ha trobat a Espanya la seva segona llar “m’encanta el bon clima i el menjar espanyol” ens diu Mbaye, que va arribar a Tarragona una vegada començada la temporada i es va adaptar perfectament a la ciutat i a la resta dels seus companys.

De retorn a Europa toca parlar amb Mihajlo Zvonar, jugador serbi-bosnià, nascut en un territori que respira bàsquet, resideix en un Banja Luka, una ciutat situada a 200 Km de Sarajevo, capital de Bòsnia. Misho, tal com és conegut en el vestuari cebetista, està vivint la seva segona experiència a Espanya. Abans havia jugat a Bòsnia on es va coronar campió de la primera divisió amb el KK Prijedor. La seva primera experiència fora de Bòsnia va ser l’any passat en el AD Cantbasket de lliga EBA. “el primer any vaig necessitar temps per entendre el model de joc, el pla dels partis, va ser un any més dur que aquest”. Misho també ens ha comentat les diferències que hi ha entre el bàsquet espanyol i el bàsquet a Bòsnia “hi ha moltes diferències, per començar en els tiradors, a Espanya els jugadors tiren molt més que a Bòsnia, però a Bòsnia juguen molt més amb transicions. Altres diferències estan en les ajudes defensives i la defensa de l’un contra un”. Més enllà del bàsquet, Zvonar creu que Espanya és un bon país per viure “hi ha un bon clima, hi ha mar, la gent aquí m’agrada”.

L’últim a arribar va ser Henry Wilkins, l’aler anglès de 27 anys és un autèntic veterà del bàsquet europeu i ha passat per Dinamarca, Àustria, Anglaterra i Espanya, on ha jugat en tres ocasions (Villarobledo, Quintanar i Tarragona). Wilkins ens explica els motius pels quals va sortir d’Anglaterra “generalment al meu país el nivell del bàsquet és molt baix. M’agrada el nivell d’equips, lligues i entrenaments que hi ha fora d’Anglaterra, vaig sortir d’allí per poder seguir millorant”. Henry Wilkins, que ja és capaç de parlar en espanyol amb bastant correcció diu que li agradaria seguir jugant a Espanya en el futur “m’encanta Espanya i vull seguir aprenent espanyol, però al mateix temps també vull canviar i seguir explorant països ”

Michael Balkovic és americà, també té experiència a Espanya, fa dos anys va jugar a Zamora on va ser un dels jugadors més importants de la lliga. L’any passat, un important lesió li va mantenir apartat de les pistes i aquest any ha tornat a Tarragona per mostrar el seu nivell de joc. Mike ens explica la diferència entre els seus dos anys a Espanya “Zamora era una ciutat més petita que Tarragona, prefereixo aquest lloc, el clima és millor i la gent molt agradable”. Balkovic, en contraposició amb el tòpic del jugador americà, està completament integrat amb la resta dels seus companys, la seva volta a Tarragona va ser una alegria per a tot el vestuari i amb ell i Misho de tornada l’equip ha tornat a funcionar. “A Estats Units juguen moltes situacions d’un contra un, el joc és més físic i no hi ha tantes ajudes defensives com aquí, a més existeixen els tres segons defensius” ens comenta Balkovic sobre la diferència entre el bàsquet als dos països. Quan se li pregunta sobre si és millor la NBA o el bàsquet europeu Mike dubta “m’agrada veure tot el bàsquet, però probablement diria bàsquet europeu perquè és molt més d’equip”

 

Cinc jugadors, cinc nacionalitats i cinc històries diferents. Papi, Mike, Henry, Misho i Guido van sortir dels seus països buscant el somni de convertir-se en jugadors professionals. Encara que les seves realitats són molt diferents, aquí a Tarragona són conscients que es necessiten els uns als altres per aconseguir els seus objectius. Una ètica de treball impecable de cinc treballadors del bàsquet als quals el futur els ofereix encara molts països, molts idiomes i moltes experiències.

Author

Back to Top

cbtarrragona.com utilitza cookies per a que tinguis la millor experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que acceptes la nostra política de cookies.