EL JMA FA LA FEINA I GUANYA AL SERRALLO

Base Sense comentaris a EL JMA FA LA FEINA I GUANYA AL SERRALLO 151

El JMA guanya a casa i manté vives les remotes opcions de permanència. CBT 72-61 CEB Marc Gasol.

El JMA rebia aquest diumenge la visita del darrer classificat de la lliga, el CEB Marc Gasol, en un partit en que tan sols valia la victòria. Els nostres havien de guanyar i esperar resultats per mantenir vives, tot i remotes, les opcions de permanència.

Tot i la importància del partit els júniors van saltar al parquet molt dispersos. Eren els gironins els que manaven en el marcador enfront un equip local molt desencertat. Malgrat generar bones opcions ofensives els nostres eren incapaços d’anotar i la manca de solidesa defensiva permetia als visitants anotar en transició. A més, tot just en el minut dos la lacra de les lesions tornava a colpejar al júnior. Pablo Fontanet, del CMA , i reforç de luxe en el darrer tram de la temporada, es torçava el turmell en una acció fortuïta de joc i es sumava a la llarga llista de baixes de l’equip.

En els següents minuts la dinàmica seguia sense millorar i a l’equador del quart el parcial era d’11 a 3, el que forçava el primer temps mort local.

L’equip havia de reacciona i posar-se les piles si no volia que els de Marc Gasol augmentessin encara més el seu marge a l’electrònic. La reacció no es va fer esperar i dos triples en un minut d’Adrià Sisteré permetien als cebetistes retallar les distàncies. Els blaus recuperaven les sensacions i uns brillants dos últims minuts col·locaven als locals per davant en el marcador, tancant el quart amb un ajustat 14-15.

Amb l’inici del segon quart l’equip començaria per fi a rutllar en atac. Una clara superioritat a la pintura i una bona lectura dels avantatges ofensius permetrien als nostres agafar un lleuger avantatge. En defensa, en canvi, l’equip seguia massa tou, molt fràgil en el 1×1 i poc actiu en el rebot, el que oferia segones i terceres opcions als gironins que mica en mica tornaven a retallar distàncies. La igualtat era la tònica, amb errors a totes dues bandes que generaven cistelles massa fàcils i moments de desencert total.

A dos minuts per acabar el quart de nou la mala sort s’acarnissava amb el JMA que veia com un dels seus jugadors referents en la línia exterior, l’Álex Medina, es torçava el turmell i quedava fora de joc. Una baixa més en un equip sota mínims.

A la mitja part s’arribava amb un curt avantatge de 5 punts (39-34) i amb la certesa que a la segona part els gironins donarien molta guerra. Calia sortir forts de vestuari si no es deixar escapar una victòria imprescindible.

L’arrencada dels júniors va ser espectacular. I amb un Marc Vidaller convertit en el rei de la pintura i un gran triple de Siscu Moreno els nostres aconseguien el màxima avantatge en el marcador (+12).

Tot i algun minut de relaxació els locals serien els clars dominadors del joc, tant en atac com en defensa, tancant el quart amb un esperançador 57-47.

En el darrer període els gironins retallarien distàncies en dues ocasions, però en tots dos casos un encertat Sisteré, enviaria en orris, amb sengles triples,els intents visitant d’entrar en partit. A més, l’entrega total de l’equip en tasques defensives permetria als nostres arribar als darrers minuts amb un coixí de 10 punts. El màxim exponent d’aquest treball seria el base de l’equip, Miguel Santafé, sacrificat en la defensa del jugador referent dels gironins i eliminat per faltes a pocs minuts del final del partit.

Amb la victòria contra el Girona el júnior mantenia viva la flama de l’esperança. Les màximes opcions de permanència passaven, però, per una victòria del Samà a la pista del Cornellà, el que hagués permès als nostres optar a la salvació guanyant al Cornellà en la darrera jornada. La sort, un cop més, no estava del nostre costat i els barcelonins s’imposaven a casa contra el Samà per tan sols 3 punts de diferència, reduint, i molt, les opcions cebetistes de mantenir la categoria.

La salvació passa ara per guanyar al Cornellà, a domicili, per un marge de més de 34 punts. Diuen que no hi ha res impossible però és evident que no serà gens fàcil. Tot i així, l’equip, o el que en queda, lluitarà fins l’últim moment per salvar la categoria.

Passi el que passi diumenge vinent a Cornellà aquest equip mereix tota la meva admiració. Hem viscut una temporada molt i molt complicada. Amb moltes baixes, algunes de llarga durada. I malgrat totes les inclemències l’equip sempre ha sortit endavant. Arribar a l’últim partit amb opcions de lluitar per mantenir-se entre els 16 millors equips de Catalunya és, ja d’entrada, un gran èxit.

Em trec el barret senyors. 1,2,3 CBT!!!!

Crònica de Gorka Bertran, Segon Entrenador del JMA.

Author

Back to Top

cbtarrragona.com utilitza cookies per a que tinguis la millor experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que acceptes la nostra política de cookies.