PARTIDO DE LA COPA DEL REY EN MALAGA DEL PAMESA FRENTE AL ESTUDIANTES.
EN LA FOTO BERNI ALVAREZ (d).

EL PAS DE L’ACB PEL SERRALLO

EBA Sense comentaris a EL PAS DE L’ACB PEL SERRALLO 350

Repàs dels jugadors que han jugat al CBT abans d’arribar a l’ACB

Darrere de cada gran jugador de bàsquet hi ha una gran història individual, una història de superació, de lluita, d’esforç i d’èxit. Per a que un jugador arribi a l’elit intervenen molts factors. En primer lloc el treball del mateix jugador, les seves ganes d’entrenar i lluitar pel seu somni, lògicament, també és clau les condicions físiques i tècniques del jugador, els entrenadors amb qui el jugador s’ha creuat a la seva formació, els seus companys, l’entorn, també intervé la sort i molts altres petits factors que tenen a veure amb l’èxit d’un esportista. Avui repassarem els casos de jugadors que han arribat a l’ACB després de vestir la samarreta blava del CBT. Jugadors que han deixat la seva empremta al Serrallo abans de fer el salt a la millor lliga de bàsquet europeu. Tot i que les distancies entre el CBT i l’ACB puguin semblar insalvables, podrem comprovar com aquesta diferència no és tan gran com sembla. Als darrers anys, han sigut molts els jugadors que han fet el salt a l’ACB. Jugadors nacionals i americans, jugadors que han arribat a l’ACB després de triomfar al CBT, i d’altres que tot i jugar a la màxima lliga del bàsquet espanyol, el seu pas per el Serrallo no va deixar un record gaire brillant. Moltes històries de molts jugadors amb només una cosa en comú per a tots ells, el seu pas pel CBT.

Difícilment es podria entendre aquest reportatge sense parlar del millor jugador de bàsquet d’història a la província de Tarragona. Nascut a Reus però Tarragoní d’adopció, Berni Álvarez va arribar al CBT a les categories inferiors del club, la seva capacitat anotadora va fer que molt aviat jugués amb el primer equip, la temporada 1992-1993, quan el CBT jugava a l’anomenada Primera divisió, Berni Álvarez ja jugava amb el primer equip cebetista. A la temporada 1995-1996 Berni va fitxar pel Pamesa Valencia, un equip que jugava a lliga EBA però amb un projecte molt sòlid però aconseguir l’ascens a ACB, de fet aquest ascens va arriba un any més tarde, i Berni es va convertir en un dels jugadors principals del nou projecte valencianista. A partir d’aquí va començar una carrera plena d’èxits que va portar a Berni a convertir-se en un dels millors triplistes del bàsquet espanyol, i fins i tot a aconseguir un títol de campió de copa del Rei. Més tard va fitxar pel Caprabo Lleida, també a ACB, encara va jugar tres temporades més a l’ACB abans de tornar al CBT. Berni va ser el primer a arribar, probablement el millor, però no l’únic.

Jordi Grimau era el petit d’una saga de tres grans jugadors de bàsquet, el seu germà Roger va ser un dels homes més importants d’un Barça campió de lligues, copes i Eurolligues. En canvi, Sergi, el mitjà dels tres germans va tindre una carrera esportiva amb anades i tornades de l’ACB a LEB Or. Però el que avui ens ocupa es Jordi, el petit dels tres. Grimau va arribar al CBT 2004-2005, amb només 21 anys d’edat i grimau reporuna gran carrera per endavant. Jordi arribava a Tarragona després de jugar a Gandia de LEB-2, en la seva primera i única temporada al club, Jordi Grimau va demostrar ser un jugador talentós, capaç de fer moltes coses a la pista. A l’any següent es va instaurar a la lliga ACB la normativa dels “cupos”. Els equips havien de tenir a la seva plantilla un nombre determinat de jugadors nacionals, i quan Jordi Grimau ja havia jugat el primer partit de lliga, va rebre la trucada del Baskonia per jugar a ACB. Tot i que aquell primer any no va poder jugar molt, va començar la seva carrera a la màxima categoria, una carrera que avui li ha portat a jugar a sis equips diferents d’ACB i la temporada que ve començarà la seva onzena temporada a ACB.

Un altre jugador molt reconegut a Tarragona va ser Jesús Chagoyen. Nascut a Jerez i format a la pedrera del Caja San Fernando, Jesús Chagoyen va arribar a debutar a la lliga ACB molt jovenet, amb Leon Caja España i Forum Filatélico, Chagoyen va donar el sus primers passos a la màxima lliga del bàsquet espanyol. La falta de minuts a la pista va fer que Chagoyen baixés una categoria per jugar a LEB Or. Al CBT va arribar la temporada 2003-2004 provinent del CB Los Barrios, els seus anys al CBT van coincidir amb els millors anys del club. Amb Chagoyen es van jugar els play-offs d’ascens a ACB. El pivot andalús es va guanyar l’estima de tota l’afició. La seva lluita sota el taulell i el seu particular estil de joc eren també la senya d’identitat d’un equip que va fer història. Amb només 2,02 metres d’altura, Chagoyen erachagoyen capaç de fer desesperar a pivots molt més físics que ell. Després del seu pas pel CBT, Jesús Chagoyen va fer una espectacular carrera a lliga LEB Or. Molts anys al CB Los Barrios li van servir perquè el Iberostar Canarias fitxés al jugador per el seu projecte per ascendir a ACB. Aquest ascens no va trigar a arribar, i Jesus Chagoyen va renovar amb els canaris. Després, encara va tenir temps de jugar una copa del Rei amb l’Obradoiro abans de tornar a Andalusia per jugar amb el CB Morón de LEB Plata.

Un altre cas d’un jugador nacional que arriba a l’ACB després de jugar al CBT és Alex Llorca. Nascut a Esplugues de Llobregat, Alex Llorca és un jugador treballador, un jugador amb un somni molt clar des de el principi de la seva carrera esportiva. El camí per arribar no ha sigut fàcil per Alex Llorca, però la recompensa val la pena. Llorca va debutar a ACB amb el Ricoh Manresa, però com en el cas de Jesús Chagoyen, Llorca va haver de fer el pas a LEB Or per a fer d’ell un jugador d’ACB. La temporada 2011-2012 Alex Llorca va fitxar per el CBT, la seva temporada va anar de menys a més, la seva progressió ja es podia intuir, al últim tram de la temporada va ser una peça clau per aconseguir la permanència a llorca reportLEB Or. Com és habitual en aquests casos, va durar molt poc la presència de Llorca al CBT, després va passar per equips molt forts de LEB. Alacant, Lleida i Breogan. La temporada 2015-2016, Alex Llorca va tornar a ACB, aquesta vegada amb garanties, ja porta dues temporades al Fuenlabrada, on ha jugat competició europea. Una greu lesió de genoll no va fer que Llorca abandonés el seu somni, i ha renovat amb Fuenlabrada fins al 2018.

Ivan Martínez és un altre dels jugadors amb passat cebetista i ACB. L’escorta de Valladolid va complir el somni de jugar amb l’equip de la seva ciutat a la millor lliga europea. Martínez va jugar al CBT la temporada 2011-2012, aviat va deixar mostres de la seva qualitat, però a la vegada va començar el seu calvari amb les lesions. Unes lesions que han perseguit al jugador tota la seva carrera. Tot i arribar a ACB, Ivan Martínez va haver de tornar a les lligues LEB per la falta de continuïtat per culpa de les lesions de genoll. La seva extraordinària tècnica individual va deixar un bon record a Tarragona, tot i que en aquest cas sempre quedarà el dubte d’on podia haver arribat aquest jugador sense lesions.

L’últim cas en arribar a l’elit és el de Miquel Salvó, el jugador de Vilanova i la Geltru va jugar fa dues temporades al CBT. Va arribar procedent del Cornellà de lliga EBA. Un jugador de dos metres, capaç de jugar de tres i de quatre, amb mobilitat i bon tir, unes condicions òptimes que el CBT va ajudar a donar forma. La gran temporada que Miquel Salvó va fer a Tarragona li va fer arribar a LEB Or la temporadamiquel report següent. Amb l’Oviedo, Miquel es va convertir en campió de la copa Princesa, competició on va ser nomenat MVP. Ara Miquel arribarà a l’ACB de la mà del Guipúscoa Bàsquet, un projecte molt més sòlid que abans deel seu pas per LEB. Miquel ha de convertir-se en els pròxims anys en un jugador important a ACB. Qualitat i treball no li falten.

Però no només els jugadors nacionals han arribat a ACB, també jugadors americans han fet el salt a les grans lligues després de jugar al CBT. És sabut per a tot el món del bàsquet que el CBT sempre s’ha caracteritzat per fitxar bons americans, jugadors joves encara per descobrir que troben al CBT una oportunitat única per donar-se a coneixer. Aixó devien pensar Kahiem Seawright, Marcus Vinicius i Cuthbert Victor. Marcus Vinicius va ser el primer a arribar, ho va fer amb Suzuki Manresa, abans d’arribar a ACB, Vinicius va jugar a Tarragona, va arribar després d’haver jugat a Valls de LEB-2. La seva capacitat atlètica li va fer consolidar-se a LEB Or de la mà del Plus Pujol Lleida. Un repte que no va aconseguir a ACB, el seu pas va ser fugaç, i després va tornar al bàsquet brasiler, on juga en l’actualitat.

El següent en arribar va ser Cuthbert Victor, un jugador interior baixet però amb molta capacitat de per saltar, capaç de tirar des de fora i atacar la cistella. Va arribar al CBT en el seu segon any a Europa, va ser un dels millors americans en la història del club. Va tenir una mitjana de més de 20 crèdits de valoració. Els seus números el van portar ha ser un dels jugadors més cotitzats de la lliga, va passar per equips molt forts com CAI Zaragoza, Melilla o Vive Menorca. Amb aquest darrer equip va aconseguir l’ascens a ACB, on va jugar una temporada. No va aconseguir consolidar-se a la màxima competició nacional, i es va convertir en un rodamóns del bàsquet. Rusia, França, Corea del Sud o el seu Puerto Rico natal són alguns dels països on va jugar Cuthbert Victor després del seu pas per ACB.

Per últim tenim el cas de Kahiem Seawright, igual que Victor i Vinicus, el pas de Seawright per ACB seawrgihttambé va ser fugaç. La seva primera temporada a Europa va ser a Tarragona. Va fer una bona temporada a Tarragona, i l’any següent ja jugava a Leon, un equip potent de la categoria. De nou una bona temporada i de nou un pas al davant. El va trucar Blancos de Rueda Valladolid per jugar a ACB, només ho va fer mitja temporada, aquell mateix any va anar a jugar a Veneçuela, després d’un pas per Argentina, Seawright s’ha consolidat al bàsquet turc.

Com hem pogut veure, són molts els casos de jugadors del CBT que han jugat a l’ACB. A part d’aquests hi ha altres jugadors com Fotios Lampropoulos, Juan Alberto Aguilar o Devon Van Oostrum que mereixen que es faci menció, però que la seva presencia al CBT o a l’ACB ha sigut testimonial. Sigui com sigui, el CBT seguirà sent un dels millors clubs perquè els jugadors facin un salt de qualitat a la seva carrera. Altres jugadors estan ara mateix a les portes de l’ACB, i estem segur que ven aviat ho aconseguiran. D’altres és possible que encara estiguin en els equips base del nostre club. Ara el repte és aconseguir que jugadors i club vagin de la mà i un bon dia aquests jugadors de futur que faran el salt a l’ACB ho facin amb la samarreta del CBT.

Foto de portada: Las Provincias

 

Author

Back to Top

cbtarrragona.com utilitza cookies per a que tinguis la millor experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que acceptes la nostra política de cookies.