Entrevista a Angel Rojas: “deixar que els jugadors desenvolupin la seva creativitat i acceptar que cometran errors és fonamental pel seu procés formatiu”

Base Sense comentaris a Entrevista a Angel Rojas: “deixar que els jugadors desenvolupin la seva creativitat i acceptar que cometran errors és fonamental pel seu procés formatiu” 94

Angel Rojas Soto va néixer un 9 de febrer de 1991 a Tarragona. La seva etapa com entrenador va començar al Col·legi Sagrat Cor d’ajudant d’un aleví la temporada 2010-11. Enguany serà la seva setena temporada al club on ha pogut dirigir en totes les categories. L’arribada de l’Angel es va donar la temporada 2014-15 per ser ajudant del cadet de primer any, alhora també feia tasques d’entrenador al Col·legi Lestonnac L’Ensenyança. La temporada 2017-18 va aconseguir el Campionat de Catalunya Preinfantil Masculí amb la generació del 2005, tres anys després repeteix a la categoria preinfantil amb la generació del 2008.

  • Com vas viure el confinament?

Vaig tindre la sort de viure’l amb certa normalitat. Treballo en el sector de l’alimentació, considerat de primera necessitat, i el meu dia a dia no va canviar gaire, tot i que la feina es va multiplicar. Poder sortir per anar i tornar de la feina era un regal. Els caps de setmana tocava passar-los tancat a casa però, no puc comparar-me amb la situació de molts companys i companyes.

  • Com compagines la teva feina diària amb fer d’entrenador de la base?

A nivell d’horaris, el club sempre ens ha donat facilitats per compaginar la feina amb els equips que entrenem. Amb el PMA vaig una mica més de bòlid, ja que surto de la feina a les 18 hores i l’entrenament comença al poc temps, intento canviar ràpid el xip. En canvi amb el CM3 tinc temps per desconnectar i descansar abans de l’entrenament, tot i que veure les ganes que tenen els jugadors per entrenar també ajuda.

  • Com afrontes aquesta nova temporada? (amb totes les singularitats que comporta el tema Covid-19)

Toca adaptar-nos de nou a la situació que estem vivint amb la incertesa de quan tornarem a competir i quan tornarem a entrenar. En aquestes edats potser és més fàcil camuflar el fet de no competir el cap de setmana si ho comparem amb equips més grans. En el meu cas, estic encantat amb els dos grup de jugadors que entreno enguany, són jugadors treballadors i innocents alhora. Per contra tinc un sabor agredolç, ja que tinc la sensació que ens ho passaríem molt bé competint. Ara, mitjançant diverses activitats hem de trobar la manera de que segueixin aprenent i creixent, esperant amb ànsia la tornada als entrenaments.

  • Què creus que és el més important en l’etapa preinfantil?

Invertir el temps necessari en treballar la tècnica individual és vital. No córrer en aquest aspecte és necessari i alhora anar consolidant el que van aprenent. Hem de dotar-los amb els màxims recursos possibles i així després puguin resoldre situacions de partit d’1c1, 2c2 o superioritats pròpies de la categoria. És important també no limitar els jugadors, tots poden fer de tot, fent-los partíceps del joc, així com deixar que desenvolupin la seva creativitat i acceptar que els errors que cometran formen part del seu procés formatiu.

  • En la teva trajectòria com entrenador, quina temporada recordes amb especial il·lusió?

La temporada 17/18, dirigint el PMA dels 2005 amb l’ajuda de la Núria Vilamajor i l’Aleix Porta. Ens vam trobar amb dotze nois que ho donaven tot dia a dia. Era un goig entrenar-los dins i fora de pista. Va ser una temporada especial i bonica per totes les experiències que es van emportar i sempre recordaran. La cirereta al pastís va ser proclamar-nos campions de Catalunya. També tinc especial record per la generació del 2000. Una generació que vaig començar a entrenar abans de la meva arribada al club i que, una vegada aquí he tingut la sort d’estar lligat a ells fins a sènior.

  • Quin tret característic intentes que sigui el més reconeixible en els equips que dirigeixes?

M’agrada adaptar-me als equips que entreno més que ells s’adaptin a mi, ja que cada generació i categoria són diferents. Intento que siguin intensos a tots dos costats de la pista, descarats i verticals a cistella sense perdre de vista la figura d’equip, compartint la pilota, entenent que el ‘nosaltres’ va per davant del ‘jo’.

Author

Back to Top

cbtarrragona.com utilitza cookies per a que tinguis la millor experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que acceptes la nostra política de cookies.