Entrevista a Iván Arnillas: “El més important per a mi és que les jugadores disfrutin a la pista, s’atreveixin a fer i a equivocar-se”

Base Sense comentaris a Entrevista a Iván Arnillas: “El més important per a mi és que les jugadores disfrutin a la pista, s’atreveixin a fer i a equivocar-se” 81

Iván Arnillas Torné va néixer a Tarragona el 6 d’agost de 1993, aquesta temporada serà la setena al club on ha pogut estar en quasi totes les categories, ja sigui de primer entrenador com d’ajudant. L’Iván ha passat per altres clubs de la província com són l’AD Torreforta o el Club Bàsquet Vilaseca. Enguany debuta amb el sènior femení B com a primer entrenador i segueix  amb el mini femení de l’Escola CBT Vopak Terquimsa.

  • Com vas viure el confinament?
    Vaig tenir la sort de poder seguir treballant, fet que va ajudar-me a portar-ho tot amb certa normalitat. Les estones que tenia a casa, sobretot els caps de setmana, vaig aprofitar per veure series o pel·lícules que tenia pendents i sobretot per passar temps amb els de casa que de normal no en tinc massa. A nivell de bàsquet vaig intentar no perdre el contacte amb les nenes a través de videotrucades i diferents activitats que els vam plantejar amb la Teresa, però obviament res comparat amb el dia a dia d’entrenaments i partits.

 

  • Com afrontes aquesta temporada atípica?
    En un inici vaig voler treballar amb certa normalitat, intentant que les jugadores tornessin a reconnectar i no perdéssin les rutines. Amb l’evolució de les setmanes i les continues restriccions ho hem anant adaptant, amb el principal objectiu (sinó l’era ja) de que no perdéssin les ganes. Hem de ser conscients que si pels entrenadors/es la situació és complicada, per a ells/es ho és molt més.

 

  • En la teva trajectòria com entrenador, quina temporada recordes en especial?
    No puc agafar-ne una en particular, no seria just, tinc la sort d’haver-ho passat molt bé amb tots els grups que he estat i de tots/es guardo moments increïbles. Com a segon: la primera amb Fernando a l’infantil, la següent amb l’Eugeni i els juniors, i la temporada amb les juniors, l’Hector i la Sara van ser brutals. Com a primer, l’any de preinfantil de les 2005 amb l’Anna Terrón (ara aprofitant una beca com a jugadora als EEUU), un grup totalment nou, el meu primer any entrenant noies, per moltes coses va ser molt positiu.

 

  • Quin tret característic intentes inculcar en els equips que dirigeixes?
    Crec que per molt que tinguem una idea del que volem fer, al final ens hem d’adaptar als jugadors/es que tenim. M’agrada apretar molt darrere per poder córrer i compartir la pilota, però cada grup té els seus punts forts i són els que hem de potenciar. El més important per a mi és que les jugadores disfrutin a la pista i s’atreveixin a fer i a equivocar-se.

 

  • Des de l’any passat al club va fer-se el sènior B femení, del que enguany ets l’entrenador, quina valoració en fas?
    L’any passat ja vaig ser amb elles com a segon del Rubén Gómez i vam aconseguir l’ascens, tot i que la temporada va ser molt rara amb el tema de l’aturada per la pandèmia. Enguany les he agafat com a primer, mantenint el bloc de l’any passat i amb alguna peça nova, són un grup molt treballador i implicat, la intenció és que puguin ajudar al Volvo (Primera Catalana) i continuïn al seva formació ja que són un grup molt jove. Pujar de junior a primera catalana pot suposar un salt gran i el sènior B pot ser un bon trampolí.

 

  • Aquesta és la teva segona temporada dirigint el Mini Femení, quina valoració en fas? Què és el més important per a tu en aquesta edat?
    El grup magnífic, és molt agraït entrenar-les i no sé qui disfruta més de les sessions, si elles o nosaltres.  Sobretot han d’enganxar-se del tot al basquet, han de passar-ho bé entrenant i han de voler sempre més i crec que això ho estem aconseguint. Intentem marcar molt les rutines d’entrenament per a que tinguin uns hàbits de cara al futur. Crec que a mini hem d’assentar unes bases que ens permetin dotar les jugadores amb molts recursos, per tenir el major ventall d’opcions possibles.

 

  • Com definiries la tasca del club dins la ciutat?
    El CBT és un dels referents esportius de la ciutat sense cap dubte. Cada vegada la gent s’animava més a tornar a venir al Serrallo a veure bàsquet i esperem que, quan tot això acabi, la gent ho segueixi fent. El club té un potencial molt gran i estic segur que seguirem creixent en les pròximes temporades.

Author

Back to Top

cbtarrragona.com utilitza cookies per a que tinguis la millor experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que acceptes la nostra política de cookies.