Entrevista a Noé Monroy: “El repte és que els jugadors creixin i puguin arribar a formar part del primer equip en un futur”

Base Sense comentaris a Entrevista a Noé Monroy: “El repte és que els jugadors creixin i puguin arribar a formar part del primer equip en un futur” 84

Noé Monroy Monescillo va néixer el 6 de maig de 1975 a Puertollano (Ciudad Real), aquesta temporada serà la seva setena al club (en dues etapes) i compatibilitzarà les tasques d’ajudant de Berni Álvarez a l’Ibersol CBT i les d’entrenador del Càtering Costa Daurada CBT B que competirà a Copa Catalunya. El Noé fa 28 anys que entrena i ha passat per diferents club de la província com són el CB Valls, Tgn Bàsquet, Reus Deportiu en els que ha pogut dirigir equips sènior. També, ha dirigit equips de formació a diferents escoles i clubs, com són Salle Tarragona, Lestonnac o el Sagrat Cor.

 

  • Com vas viure el confinament?
    Jo sóc dels que creu que s’ha d’aprofitar per treure coses bones de situacions dolentes, i va ser un període que vaig gaudir més que mai de la meva família, dedicar temps a estar junts, sobretot tenint els meus dos fills de curta edat, aprofitar per posar-me al dia en altres aspectes formatius (estudiar, llegir…) que en una situació normal no podries dedicar-hi les hores que voldries. Aquest confinament crec que ens va servir per apreciar i valorar molt més les coses que potser no donàvem tanta importància, tot i que, repeteixo que cadascú ho ha passat de manera diferent. Jo crec que recordaré aquesta etapa evidentment amb intranquil·litat i fins i tot angoixa pel que estava (i continua) passant, però gaudint de cada instant que pots passar amb els teus.

 

  •  Com afrontes aquesta temporada atípica?
    Doncs amb il·lusió, com no pot ser d’una altra manera. Està clar que és una temporada atípica, amb restriccions, incerteses, modificacions de calendari competitiu…però potenciant l’afany d’aprendre de situacions noves i amb l’esperança que els jugadors no perdin el temps i els hi serveixi el poc o molt que puguem entrenar i jugar.

 

  • Quin repte et suposa el Costa Daurada Càtering CBT B? Què t’agradaria aconseguir d’ells? Tant individualment com col·lectivament?
    El repte per tot el cos tècnic (Eugeni, Rubén, Ricky i jo) és que aquests jugadors creixin i es desenvolupin aportant-los les eines necessàries, i que puguin arribar a formar part del primer equip en un futur no molt llunyà. Està clar que també volem formar un EQUIP amb el que s’identifiquin, puguin gaudir i mostrar les seves habilitats sempre des de l’esforç.

 

  • Com compatibilitzes la teva feina amb les tasques d’ajudant al LEB Plata i d’entrenador del Copa?
    És la primera temporada que ho compatibilitzo, ja que la temporada que vaig estar entrenant el sènior b no vaig formar part de l’IBERSOL CBT. Està clar que durant la setmana t’ocupa totes les tardes, però el més complicat que era poder compatibilitzar els dos partits cada cap de setmana, de moment no s’està donant per la suspensió fins al gener de la Copa Catalunya. El club també m’ho va facilitar en el sentit de que la majoria d’entrenaments són seguits, amb la qual cosa no he d’anar amunt i avall. Tot i que considero que tenim una mancança d’hores d’entrenaments per un equip de Copa Catalunya, però això és un problema que pateixen tots els equips del club per les instal·lacions que tenim.

 

  • Portes des del 2015 com a 2n entrenador del LEB Plata, com han estat totes aquestes temporades?
    Molt profitoses a nivell formatiu i humà. Normalment el perfil de 2n entrenador és d’una persona amb potser no tanta experiència, i jo havia estat entrenador principal en altres equips de la província. Però el fet de poder estar en el primer equip de la teva ciutat és una oportunitat que, per a la gent que ens agrada el bàsquet, independentment del club on estiguis, és un luxe i una oportunitat que si se’t presenta, no pots deixar passar. És una manera diferent d’exercir d’entrenador, potser no participes d’una manera tant directa o immediata, però et centres en altres aspectes no menys importants com són la gestió de grup, l’anàlisi del rival i propi, estadística avançada…són experiències i habilitats que vas sumant a la teva motxilla d’entrenador i que et fan créixer. Tot i que, està clar que trobo a faltar aquella adrenalina que et dona estar a peu de pista, i tard o d’hora deixaré aquesta funció per tornar a dirigir un equip. No m’agrada estar massa temps en una mateixa situació, i considero que és bo (parlo per mi) sortir de la zona de confort per sentir-te viu com a entrenador.

 

  • Dins de la teva trajectòria com entrenador, quin any recordes en especial?
    Al final, quants portes tants anys entrenant, seria injust destacar algun moment per sobre d’altre, perquè n’hi ha molts. Prefereixo quedar-me amb la sensació de quan ve algun jugador/a a saludar-me o presentar-me els seus fills, persones que els he entrenat quan tenien 10 anys i ara en tenen 30 o més!! Crec que s’enrecordin de tu i que a més a més et vinguin a saludar (perquè evidentment jo ja ni els reconec amb el canvi físic) et fa sentir realitzat com a entrenador i això no té preu.

 

  • Quin tret característic intentes inculcar en els equips que dirigeixes?
    Hi ha un valor que és innegociable per a mi: l’esforç. Això no es pot negociar mai. Esforç, disciplina i treball, amb això la resta vindrà per inèrcia.

 

  • Quin penses què és el nivell actual del bàsquet a la província? I respecte a èpoques anteriors?
    Bueno, són èpoques diferents. Abans potser tenia més valor l’equip com a col·lectiu, després es va passar a un període en que tot es basava en la qualitat individual del jugador i ara potser estem arribant al punt equitatiu de poder juntar les dues opcions, que no són ni molt menys polos oposats i de fet són complementàries l’una amb l’altra. Actualment crec que hi ha un bon nivell a la província, pots anar a veure bons partits a Salou, Valls…a nivell de base crec que encara estem un esglaó per sota de Barcelona, però també és normal per la quantitat de jugadors/es, tot i que no hauria de ser una excusa.

 

  • Com definiries la tasca del club dins la ciutat?
    Es parla molt en aquesta ciutat de l’esport de base (i no només del bàsquet) i de potenciar-lo, i crec que s’està fent bona feina des del club en aquest sentit, però les nenes i nens han de tenir una referència en la que identificar-se i en la que es vegin reflectits, i en això crec que el fet que el CBT tingui un equip en categories professionals i amb gent de la casa, és un bon mirall. Està clar que sempre es poden fer millor les coses, però amb els condicionants econòmics i estructurals que patim avui en dia prou bé es fan.

Author

Back to Top

cbtarrragona.com utilitza cookies per a que tinguis la millor experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que acceptes la nostra política de cookies.