Entrevista a Teresa Guirao: “Quan alguna cosa t’agrada no importa el temps que hi dediques. El bàsquet ho compensa tot”

Base Sense comentaris a Entrevista a Teresa Guirao: “Quan alguna cosa t’agrada no importa el temps que hi dediques. El bàsquet ho compensa tot” 189

Teresa Guirao Egea va néixer un 15 de Juny de 2001 a Bullas (Múrcia), tot i que als sis mesos de néixer la familia es va traslladar a Tarragona. Aquesta temporada serà la cinquena de Teresa al club com a jugadora i la segona com entrenadora. Teresa va arribar la temporada 2016-17 procedent de l’Escola Joan XXIII de Bonavista per jugar al Cadet Preferent, després va passar dos anys a Júnior Interterritorial, i la temporada passada alternava el Sènior B i A. Finalment aquesta temporada ha esdevingut com a jugadora fixa del Volvo CBT. La temporada passada va començar d’ajudant d’un Mini Femení a l’escola del club, alternant així els seus estudis de Dret amb la tasca d’entrenadora i de jugadora.

  • Com vas viure el confinament?
    Podríem dir que bastant bé, tot i que recordo que la primera setmana es va fer dura, amb alts i baixos per tot el que veia que passaria durant un temps llarg. El fet de no poder entrenar a les nenes que portava, i  no poder entrenar amb els meus dos equips, els dos sèniors femenins del club, també va ser dur de digerir, ja que passava moltes hores a la universitat i després al pavelló del Serrallo, i no tenir això  va ser de les coses que més vaig enyorar, no poder alliberar-me amb el bàsquet.

 

  • Com vas arribar al club? Hi ha alguna temporada en especial que recordis més?
    Vaig arribar a cadet de segon any, quan anava a començar quart de la ESO. Aquella temporada jugàvem a Preferent, tot un repte per mi. Totes les temporades que porto al CBT que ja són cinc les recordo amb carinyo, unes més difícils que altres però de tot s’aprèn. Potser em quedo amb la temporada de júnior de segon any, jugàvem a Interterritorial amb un equip que més que això era una família, a més a més recordo que vaig estar lesionada gairebé tota la primera volta i aquest fet em va fer crèixer com a jugadora i com a membre de l’equip. M’agradaria donar les gràcies a les meves companyes i als entrenadors.

 

  • Per què vas decidir venir a jugar al CBT?
    No va ser una decisió difícil, ja que em van plantejar una oportunitat de pujar el meu nivell i d’aprendre de gent amb més nivell, va ser tot un repte. Vaig passar de jugar al col·legi on havia jugat sempre a territorial, a un cadet d’un club per jugar a preferent, i fins aquí a un sènior de Primera Catalana. Penso que va ser un gran encert.

 

  • Com va ser la teva adaptació al club en la teva arribada?
    La meva arribada al club recordo que va ser molt fàcil tan amb l’equip, on ja coneixia a un parell de jugadores com amb els entrenadors, preparador físic… em van fer les coses molt fàcils a l’inici, i això va fer que pogués integrar-me a la perfecció.

 

  • Com compagines els teus estudis amb la tasca de jugadora del primera i entrenadora de l’escola?
    He de dir que és una tasca complicada ja que gairebé no em queda temps per mi mateixa, passo tot el matí estudiant dret, i a la tarda o entrenen els meus nens del benjamí o entreno jo amb el primer equip. Tots els dies els tinc ocupats, però no ho canviaria per res, amb esforç es pot arribar a tot i quan alguna cosa t’agrada, no importa el temps que hi dediques. El bàsquet ho compensa tot.

 

  • Per què decidir fer-te entrenadora?
    He de dir que sempre m’ha cridat l’atenció veure a les entrenadores i els entrenadors portar a la canalla o equips més grans, però molt més a equips petits, veure gaudir els més petits i fer que s’enganxin a aquest esport és molt bonic.
    Quan era júnior, anys que per lesions em va tocar estar a la banqueta molt més del normal, diria que va ser el punt d’inflexió en el que em vaig adonar que a mi també m’agradaria ajudar, formar, i fer gaudir a les futures generacions del bàsquet, així que la temporada següent vaig tenir l’oportunitat de ser l’ajudant del mini femení dirigit per l’Ivan Arnillas, i aquí va ser quan vaig adonar-me de que volia ser entrenadora, vaig aprendre moltíssim de les nenes i m’emporto un gran record de la temporada, tot i que va ser més curta a causa de la Covid-19. Va ser tot un plaer.

 

  • Quin paper ha desenvolupat el CBT dins la teva vida?
    Podríem dir que el CBT ha tingut i té un paper importantíssim per mi, quan vaig arribar em va rodejar de noves companyes, que han passat a ser una petita família per mi, en relació amb els entrenadors i entrenadores que he tingut també tinc un carinyo especial, tothom ha aportat coses bones. El club m’ha fet estimar el bàsquet més encara i ha fet que m’emporti a persones imprescindibles. També ha fet que creixi com a persona en tots els àmbits, per tant és una peça clau en la meva vida.

 

  • Com definiries el paper del club dins de la ciutat?
    El bàsquet té una gran influència a la nostra societat i destaca de manera notable a la ciutat de Tarragona, formant part de la seva identitat. El nostre club no només fomenta i proporciona aquesta pràctica esportiva sinó que també juga un paper molt important en la transmissió de valors.

Author

Back to Top

cbtarrragona.com utilitza cookies per a que tinguis la millor experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que acceptes la nostra política de cookies.