JCBC8458

GENT CBT: JOSEP COMPTE

EBA Sense comentaris a GENT CBT: JOSEP COMPTE 104

Poques persones viuen el bàsquet amb la passió amb la qual ho viu el nostre protagonista d’avui. Dir que Josep Compte és només un aficionat al bàsquet seria simplificar massa una història d’amor pur. Un amor cap a un joc que s’eleva a categoria d’art quan ens ho explica Josep Compte. Les seves històries al voltant d’una pilota de bàsquet es magnifiquen, adquireixen unes connotacions místiques que podrien ser narrades en un llibre de contes. Veterà però amb la il·lusió de nen, així és Josep Compte. Assidu als entrenaments del primer equip del CBT, va a tots els partits com si es tractés d’una litúrgia i quan pot, no dubta a recórrer tota Catalunya per poder animar al seu equip en qualsevol pavelló. Abans que jugadors, entrenadors i fundadors del club poblin aquest seguit de reportatges de “Gent CBT”, hem volgut retre homenatge a un home que representa lo millor que un aficionat al bàsquet pot representar.

Quan neix la seva passió pel bàsquet?

Jo crec que neix quan les meves filles anaven al col·legi, al poble de Prats. En aquells moments no estava de moda jugar a bàsquet, però les meves filles es van apuntar. Jo vaig fer un curset d’entrenador i em vaig anar involucrant. Al final vam acabar fundant dos equips al col·legi, un masculí i un altre femení. Tot això va derivar en el fet que s’acabés fundant el CB Prats. D’això fa uns 37 o 38 anys.

Després vaig anar a viure a Vic, i allí em vaig involucrar molt amb el CB Vic, anava a veure els entrenaments i vaig conèixer a gent. Em van oferir ser delegat d’algun equip de la base i vaig acceptar. Al final vaig a arribar a ser delegat del primer equip, i fins i tot membre de la junta directiva.


Què significa per a tu el bàsquet?

Podríem dir que d’ençà que em vaig integrar al món del bàsquet s’ha convertit en el meu hobby, és una forma de sentir-me bé. La veritat és que no ho sé, però és com un 60% de la meva vida. Sempre m’agrada estar informat i procuro estar molt integrat. M’agrada tenir molt bona relació amb els jugadors.

De quants clubs ha estat socis?

He sigut soci del CB Vic. Després vaig anar a viure a les Illes Canàries per motius de treball i lògicament em vaig fer soci del Tenerife, recordo que hi havia molta rivalitat amb el CB Canarias. Crec que també he sigut soci del CB Torelló. Després hi ha altres clubs que no sigut soci però que he anat a veure molts partits, equips de la comarca d’Osona com el CB Manlleu o el CB Centelles.

Quants anys portes seguint al CBT?

Doncs quan vaig arribar a Tarragona recordo que era l’època de la possible fusió amb l’ADT. Des d’aquella època que he pogut anar seguint al CBT. Per motius de treball vaig estar uns anys fora d’Espanya, i no vaig poder seguir el bàsquet tot el que voldria.

Quin moment recordes amb més afecte en l’àmbit global i nivell de CBT?

El moment més culminant per mi va ser poder assistir a totes les finals de les copes d’Europa del Barça. Des de Berlín fins a l’any que es va guanyar l’Eurolliga al palau Sant Jordi. Recordo que cada any em feia una samarreta amb el missatge “BARÇA CAMPIÓ” i tots els anys havia de llençar la samarreta. Guanyar l’Eurolliga al Palau després de tants anys va ser molt emocionant.

Pel que fa al CBT, per a mi l’any 2015-2016 va ser un any molt maco. Vaig gaudir molt en aquella temporada. Va estar molt bé poder fer tot allò amb jugadors de casa. Crec que vam fer uns play-offs molt bons

Quin jugador a nivell global i del CBT t’ha impressionat més?

Globalment els dos jugadors que més m’han impressionat són Audie Norris i Epi, també és cert que eren els dos jugadors que més coneixia.

Com a jugador del CBT, el jugador que més m’ha sorprès ha sigut Ferran Torres, la seva evolució va ser una sorpresa. M’agrada la seva constància, si et dic la veritat al principi quan el veia entrenar pensava que no passaria de ser un jugador de rotació, però la seva evolució ha sigut impressionat. Un altre jugador que m’ha agradat molt és Dani Martínez. El veus a la pista i veus que és bàsquet. Després també m’ha agradat el nostre entrenador. Al Berni li vaig veure guanyar la Copa del Rei a Valladolid en directe.

Com ha canviat el bàsquet en tot aquest temps?

El que més ha canviat des de el meu punt de vista és el físic. Dintre la meva trajectòria jo he viscut al costat de grans entrenadors. He conegut molt a l’Aito Garcia Reneses, també he conegut Manel Comas, però tàcticament no ha progressat tant, sí que hi ha hagut una evolució lògica, però el canvi més gran és la preparació física i el nivell físic dels jugadors. Tot això ha canviat molt.

Aquest és un breu resum de la trajectòria de Josep Compte, sempre al costat d’un pavelló, un home que fa 40 anys que està vinculat als clubs de tota Catalunya. Ajudant que el bàsquet continuï creixent i gaudint del nostre esport.

Author

Back to Top

cbtarrragona.com utilitza cookies per a que tinguis la millor experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que acceptes la nostra política de cookies.