LA PERMANÈNCIA CADA COP MÉS APROP

EBA Sense comentaris a LA PERMANÈNCIA CADA COP MÉS APROP 108

VITEN GETAFE 47 – CB TARRAGONA 59

El dubte de Rolands Smits

Un dels grans dubtes del partit era si Roland Smits, jugador més important de del Viten Getafe que durant el matí havia jugat al Palau Blaugrana enfront del Barça, arribaria per jugar el partit. I el dubte es va esvair minuts avanç de començar, amb l’entrada del jugador per la porta del pavelló.

Durant els primers minuts, cap dels dos equips era capaç de trobar les opcions d’atac correctes. En tres minuts només havien anotat 1 cistella cadascún dels equips. I va ser Ben Congiusta qui va trobar el camí, des de la línia de tres punts. Dos triples seus van servir per desbloquejar una mica l’atac dels homes de Berni, que poc a poc anaven agafant una petita avantatge al electrònic.

Al final dels primers deu minuts els tarragonins tenien un una petita avantatge al marcador, 13-18. Malgrat que Berni va començar a fer les rotacions de jugadors, l’equip cada cop es trobava més còmode damunt la pista madrilenya. Un triple de Martínez al meridià del segon període va servir per trencar la barrera del 10 punts, posant al electrònic un esperançador 13-25.

Gran treball defensiu.

L’equip funcionava millor a mesura que el partit avançava. I sobretot la defensa, que ofegava cadascun dels atacs dels jugadors locals. Tots els jugadors treballaven defensivament al límit i Orupke si feia falta feia servir la seva intimidació, per obstaculitzar els atacs locals.

Això va permetre arribar al descans amb un esperançador 20-33, però a l’inici del tercer quart l’equip va seguir treballant a un gran nivell defensiu. Els locals buscaven desesperadament en cada atac a Roland Smits que semblava que començava a entornar-se, però en cap moment el Getafe va ser capaç de retallar les diferències. Tot el contrari els jugadors tarragonins van obrir el marcador fins el 32-49 al que es va arribar al final del tercer quart.

Reacció local.

El partit estava molt ben encarrilat, però feia falta rematar-lo. Els locals ho intentaven a la desesperada, sobretot intentant buscar tirs exteriors i accions ràpides en atac.  Després d’un temps mort, els locals van aconseguir dos triples consecutius, rebaixant de sobte la barrera dels 10 punts. 42-51 amb més de cinc minuts per jugar.

L’atac del CBT va deixar de funcionar, els locals es feien forts en defensa. Després de molts minuts sense anotar, i amb molts dubtes sobre la pista dues cistelles d’Antonio Hester van sentenciar pràcticament el partit. La victòria molt treballada va viatjar cap a Tarragona. Al final 47-59 i amb la permanència cada cop més aprop.

Author

Back to Top

cbtarrragona.com utilitza cookies per a que tinguis la millor experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que acceptes la nostra política de cookies.