TARRACO BLUES: L’ÀNIMA DEL SERRALLO

LEB Plata Sense comentaris a TARRACO BLUES: L’ÀNIMA DEL SERRALLO 156

Parlem amb els integrants de la penya del Club Bàsquet Tarragona

Marc Melero, Albert València, Dani Pérez i Sergi Toharia són quatre dels membres dels Tarraco Blues, la penya oficial del CBT. Marc i Albert són fundadors de la penya, juntament amb altres membres com Lluis València van formar la penya fa ja sis anys. Els dos tenen 26 anys i estan treballant. Sergi Toharia va arribar molt poc després, “res més conèixer-lo vam veure que era dels nostres, és molt enèrgic animant” comenta Marc Melero. L’últim a arribar és Dani Pérez, només té 10 anys i estudia 5° de primària, a més Dani també juga en un dels equips de l’escola del club. A aquests quatre nois de diferents edats els uneix una passió comuna: El Club Bàsquet Tarragona. Actualment la penya té entorn dels 10 integrants, però algun no pot venir als partits perquè treballa fora de Tarragona “que vinguin als partits som uns 6 o 7” ens diu Albert València

Melero ens explica com es va fundar la penya “Albert porta tota la vida venint al CBT, el seu pare ja li portava de petit, jo anava a escola amb ells i de seguida em vaig enganxar a això. Veníem sempre els divendres en l’època de LEB Or, i en 2010 decidim muntar la penya”. Sergi Toharia “Toto” comenta que “no som els típics “tribuneros”, ens ho passem molt bé animant”. Els Tarraco Blues es mostren agraïts a les facilitats que el club els va donar perquè el projecte tirés cap a davant “vam parlar amb el club i la idea els va agradar, ens van ajudar amb les samarretes, la pancarta, en els desplaçaments, etc.”. Precisament en els desplaçaments és quan més es fan presents els Tarraco Blues, a aquest grup de valents que no aconsegueix la desena se’ls ha vist en pavellons per tota Espanya seguint al CBT. Albert València recorda els seus primers viatges amb l’equip, “quan vam guanyar la Copa Catalunya a Lleida jo ja estava allí”, d’aquella Copa Catalunya han passat ja 11 anys, i Dani Pérez, el més petit del grup encara no havia nascut. No obstant això, als seus deu anys, Dani ja ens explica que “en els anys de EBA vaig estar en molts partits fora de casa, i la temporada passada vaig poder anar a Barcelona”, a més Dani també ha vist al seu equip aixecar el títol de campió de lliga EBA en la final que es va jugar a Mollet. El descens administratiu a lliga EBA no va desanimar als Tarraco Blues, Marc Melero explica que “ho vaig passar molt malament amb aquest descens, no és just” o el jove Dani Pérez es pregunta “Com es passa de LEB Or a EBA si no baixem?” És difícil d’entendre, però els Tarraco Blues no van girar l’esquena a l’equip, al contrari, van aprofitar que els desplaçaments eren curts i van acompanyar al CBT en gairebé tots els partits, fins i tot “Toto” ens explica una anècdota en el desplaçament a Girona, “crec que era un dia entre setmana, vaig parlar amb la penya i no podien venir per estudis o treball, així que em vaig anar jo sol, em vaig plantar en Fontajau i em vaig posar a animar a l’equip”. Aquest any no han tingut sort amb els desplaçaments, viatges molt llargs que no poden fer per problemes de temps, però quan han tingut ocasió han demostrat que no se’ls passa la il•lusió per viatjar, fa tan sol unes setmanes, els Tarraco Blues van estar presents a Saragossa per veure al seu equip guanyar en l’últim segon, una victòria que es va començar a aconseguir en la graderia.

Però el lloc natural dels Tarraco Blues és, sens dubte, el pavelló del Serrallo. Darrere de la cistella més propera a la banqueta dels seus. Puntuals a la seva cita amb el bàsquet acudeixen un cap de setmana darrere l’altre. Marc Melero ens intenta explicar el que significa per a la penya anar als partits del CBT “és molt bonic per la proximitat que hi ha amb els jugadors, poder parlar amb ells després de cada partit no t’ho dóna un altre club”. També ens diu que “jo no sóc ni del Barça ni del Madrid, crec que cal ser de l’equip de la teva ciutat, valorar el que tenim a casa i animar-los sempre”. En aquest sentit, Toahria també intervé per dir que no entén el que passa en aquesta ciutat “aquest any tenim tot a favor perquè la gent vingui al pavelló, gent de casa aconseguint molt bons resultats, no sé què més necessita la gent”.
En els anys que porten seguint a l’equip, els Tarraco Blues han tingut jugadors predilectes, reconeixen que valoren molt el treball de la gent de la pedrera, “que hi hagi jugadors com Ferran Torres o David Fernández que treballen al matí i després fan aquests partits, és increïble, ho valorem moltíssim” ens diu Marc Melero. Però també fora de la pedrera del CBT hi ha hagut jugadors que han fet història vestits de blau. Per exemple, Albert València tira dels seus anys d’experiència en les graderies del Serrallo i destaca a Derrick Bryant, “em va impressionar molt quan va fitxar pel CBT, va ser el primer americà de què jo m’acordo, i em semblava un jugador espectacular”. En l’altre costat, Dani Pérez que està començant a crear el seu llistat de jugadors històrics “a mi m’agradava Antonio Hester, feia unes esmaixades molt espectaculars, també era molt bo Congiusta”. Sergi Toharia no pot resistir-ho, i sense dubtar-ho ni un instant ens diu “no hi ha hagut un altre jugador com Terrence Oglesby, se m’ha quedat gravat”, qui hagi vist a Terrence Oglesby jugar en la pista i a Toto animar en la graderia entendrà que Sergi Toharia senti per Oglesby aquesta devoció. Finalment, Marc Melero destaca a un altre dels històrics “Adam Hess era un gran jugador, no era el més espectacular però sí era molt treballador, un jugador que havia estat en Euroliga i que va venir al CBT. A més era molt humil amb nosaltres”. Després de parlar una estona d’una llista interminable de jugadors històrics del club, tots coincideixen a destacar que malgrat tots aquests grans noms, els jugadors de la pedrera sempre et donen un plus de passió.

Després d’haver repassat el passat del club, toca parlar de present i futur, Sergi Toharia no té cap dubte que aquest any ens mereixien jugar els play-off, i els quatre confessen que estan preparant alguna sorpresa per quan arribin. Com a penya tenen clar que hi ha corda per a estona “seguirem animant sempre, si no no té sentit el que fem” ens diu Melero, però també reconeix que els agradaria créixer una mica “portem uns anys una mica estancats, estaria bé que algú més s’apuntés”. Respecte al club, els Tarraco Blues es mostren bastant optimistes, “Toto” ens comenta que “espero pujar a LEB Or en un futur proper, ja sé que es necessita diners, però espero que l’ajuntament ajudi a aconseguir-ho, i més pensant en 2017”. Melero es mostra més optimista “espero veure a l’equip en ACB”, però admet que “ara com ara és una utopia, ciutats grans com Burgos no han pogut, però un ascens a LEB Oro no seria desgavellat”. Albert València i Dani Pérez també creuen que “en dos o tres anys estarem en LEB Oro”

Després d’haver repassat el passat, present i futur del CBT, els Tarraco Blues es queden una estona més en El Serrallo, està entrenant el primer equip i volen quedar-se a veure’ls una estona. És difícil saber si en dos o tres anys el CBT estarà en LEB Or, també és possible que mai s’arribi a ACB, però el que queda clar després de parlar amb els Tarraco Blues, és que si la ciutat treballa amb la mateixa passió amb la qual aquests nois animen, cap objectiu serà una utopia.

Author

Back to Top

cbtarrragona.com utilitza cookies per a que tinguis la millor experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que acceptes la nostra política de cookies.