TEMPORADA PER EMMARCAR DEL MESSER FEMENÍ

T Fem BQ Sense comentaris a TEMPORADA PER EMMARCAR DEL MESSER FEMENÍ 416

Temporada per emmarcar del Messer que queda en 3er lloc de la classificació per culpa del bàsquet average amb el filial del Barça. (CEJ L’HOSPITALET 61- MESSER CB TARRAGONA 58)

MESSER_HOSPI_2

Les jugadores blaves van sortir a mossegar a la pista del líder, i tot i l’habitual intercanvi de cistelles inicials (7-5), el CBT va posar la directa. Robant pilotes en la primera línia de pressió s’anotava molt fàcil, i la defensa asfixiava a les locals. Un gran ritme de treball que posteriorment passaria factura (14-25).

 

El segon quart començava igual però el líder de la categoria no volia perdre a casa seva (21-27) i temps mort visitant. El marcador s’apretaria al màxim fins el final quan el Messer es posaria per davant amb 2 tirs lliures (31-33).

 

El tercer període va marcar el devenir del partit. Les locals van pujar el seu nivell defensiu, i les visitants no trobaven vies d’anotació clares. Cada cistella costava moltíssim d’anotar, i al darrera les personals anaven sumant-se (45-45).

 

Si fa 5 mesos ens diuen que ens jugaríem l’ascens a Copa el darrer període a la pista del líder en la darrera jornada haguéssim firmat tots. I així va ser com va començar el CBT. Tot i els problemes ofensius el Messer s’avançava 47-49, però aleshores la tònica arbitral es va girar en contra, atorgant 15 tirs lliures a les locals en 7 minuts, per 2 a les visitants. Les visitants veien com anaven caient eliminades les seves jugadores, i les locals anotaven des del tir lliure (60-51). Però aleshores va sorgir l’esperit Messer, aquell que jugadores tant mítiques com Vicky Ceperuelo han instaurat al sènior del CBT, i les Messers van aconseguir situar-se a només 3 punts, però gairebé sense temps per poder fer un darrer atac (61-58).

 

Un partit i ascens perdut que no ha d’embrutar la gran temporada de les nostres.

 

Fa 3 mesos estàvem 5enes i salvades, i el grup volia més i vam anar-hi amb tot, el dia a dia era bo i els partits ens reforçaven de moral i confiança. Això ens ha fet dependre de nosaltres fins al darrer partit.

 

Vull felicitar a les jugadores perquè s’han més que buidat sobre la pista, no només el darrer dia,
sinó sempre que se’ls hi ha demanat. Han suportat canvis d’horaris, de pistes, jugar a les 11 de la nit per culpa del vent, jugar a les 10’30 un diumenge a Barcelona, i tot amb el màxim propòsit que tenen elles: Gaudir de la seva passió i viure-la al 100%.

Totes les paraules d’agraïment es queden curtes. Simplement GRÀCIES!

Sandra, no t’he pogut dedicar aquest ascens. Ets un exemple de persona i de compromís. Veure’t cada dia a la banda fent els exercicis per recuperar el teu genoll és un gest que em fa tirar endavant i mai mai mai queixar-me per minúcies.

Yudit, Tibi, Malu…gràcies per ajudar-nos a créixer i entendre el vostre paper per seguir creixent en la vostra formació com a grans jugadores i persones que sereu. Igual que Maria del Mar i Helen que heu aportat el vostre granet en els nostres entrenaments.

 

 

Me’n vaig molt orgullós de la feina realitzada al costat del Fer, Manolo i Maria. Un cos tècnic que ha sabut exprimir i cedir quan tocava, i que dia rere dia han estat allà, en els bons i mals moments…Moltes gràcies cracks!

 

Donar les gràcies eternes a tots aquells pares, mares, tiets, cosins, germans, pre-infantils, infantils, cadets, juniors que heu vingut a animar-nos cada cap de setmana.

 

Jose, Aleix, Junta i Presi. Un plaer treballar així, sempre acompanyat i recolzat.

 

I per últim donar les gràcies a TOTS els entrenadors que han treballat amb les jugadores que he pogut gaudir aquesta temporada. Serem el que serem com a club, però el potencial dels entrenadors és increïble, i cada temporada estem allí amb un projecte il·lusionant a totes les categories, traient jugadores pel basquet tarragoní, i això és el nostre premi a tantes hores de bronques, de mal de caps, de rallades nocturnes, i de kebabs interminables…Merci tios, això és vostre!

 

Finalment, donar les gràcies a l’Anna per aguantar-me, no només aquesta temporada, sino 5!! Santa paciència Pozi!!!

 

Visca el Messer!!! Visca el CBT!!!

 

Author

Back to Top

cbtarrragona.com utilitza cookies per a que tinguis la millor experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que acceptes la nostra política de cookies.