Temporada per emmarcar del Messer que queda en 3er lloc de la classificació per culpa del bàsquet average amb el filial del Barça. (CEJ L’HOSPITALET 61- MESSER CB TARRAGONA 58)
Les jugadores blaves van sortir a mossegar a la pista del líder, i tot i l’habitual intercanvi de cistelles inicials (7-5), el CBT va posar la directa. Robant pilotes en la primera línia de pressió s’anotava molt fàcil, i la defensa asfixiava a les locals. Un gran ritme de treball que posteriorment passaria factura (14-25).
El segon quart començava igual però el líder de la categoria no volia perdre a casa seva (21-27) i temps mort visitant. El marcador s’apretaria al màxim fins el final quan el Messer es posaria per davant amb 2 tirs lliures (31-33).
El tercer període va marcar el devenir del partit. Les locals van pujar el seu nivell defensiu, i les visitants no trobaven vies d’anotació clares. Cada cistella costava moltíssim d’anotar, i al darrera les personals anaven sumant-se (45-45).
Si fa 5 mesos ens diuen que ens jugaríem l’ascens a Copa el darrer període a la pista del líder en la darrera jornada haguéssim firmat tots. I així va ser com va començar el CBT. Tot i els problemes ofensius el Messer s’avançava 47-49, però aleshores la tònica arbitral es va girar en contra, atorgant 15 tirs lliures a les locals en 7 minuts, per 2 a les visitants. Les visitants veien com anaven caient eliminades les seves jugadores, i les locals anotaven des del tir lliure (60-51). Però aleshores va sorgir l’esperit Messer, aquell que jugadores tant mítiques com Vicky Ceperuelo han instaurat al sènior del CBT, i les Messers van aconseguir situar-se a només 3 punts, però gairebé sense temps per poder fer un darrer atac (61-58).
Un partit i ascens perdut que no ha d’embrutar la gran temporada de les nostres.
Fa 3 mesos estàvem 5enes i salvades, i el grup volia més i vam anar-hi amb tot, el dia a dia era bo i els partits ens reforçaven de moral i confiança. Això ens ha fet dependre de nosaltres fins al darrer partit.
Vull felicitar a les jugadores perquè s’han més que buidat sobre la pista, no només el darrer dia,
sinó sempre que se’ls hi ha demanat. Han suportat canvis d’horaris, de pistes, jugar a les 11 de la nit per culpa del vent, jugar a les 10’30 un diumenge a Barcelona, i tot amb el màxim propòsit que tenen elles: Gaudir de la seva passió i viure-la al 100%.
Totes les paraules d’agraïment es queden curtes. Simplement GRÀCIES!
Sandra, no t’he pogut dedicar aquest ascens. Ets un exemple de persona i de compromís. Veure’t cada dia a la banda fent els exercicis per recuperar el teu genoll és un gest que em fa tirar endavant i mai mai mai queixar-me per minúcies.
Yudit, Tibi, Malu…gràcies per ajudar-nos a créixer i entendre el vostre paper per seguir creixent en la vostra formació com a grans jugadores i persones que sereu. Igual que Maria del Mar i Helen que heu aportat el vostre granet en els nostres entrenaments.
Me’n vaig molt orgullós de la feina realitzada al costat del Fer, Manolo i Maria. Un cos tècnic que ha sabut exprimir i cedir quan tocava, i que dia rere dia han estat allà, en els bons i mals moments…Moltes gràcies cracks!
Donar les gràcies eternes a tots aquells pares, mares, tiets, cosins, germans, pre-infantils, infantils, cadets, juniors que heu vingut a animar-nos cada cap de setmana.
Jose, Aleix, Junta i Presi. Un plaer treballar així, sempre acompanyat i recolzat.
I per últim donar les gràcies a TOTS els entrenadors que han treballat amb les jugadores que he pogut gaudir aquesta temporada. Serem el que serem com a club, però el potencial dels entrenadors és increïble, i cada temporada estem allí amb un projecte il·lusionant a totes les categories, traient jugadores pel basquet tarragoní, i això és el nostre premi a tantes hores de bronques, de mal de caps, de rallades nocturnes, i de kebabs interminables…Merci tios, això és vostre!
Finalment, donar les gràcies a l’Anna per aguantar-me, no només aquesta temporada, sino 5!! Santa paciència Pozi!!!
Visca el Messer!!! Visca el CBT!!!
