TARRAGONA FEM BÀSQUET – C.B. GRUP BARNA A : 44 – 41

És possible que un espectador neutral i sense saber tot el què es jugaven els dos equips, qualifiqués de fluixet, el partit que es va disputar el diumenge a la tarda al Pavelló del Sagrat Cor. Però, si preguntem a la gent que omplia de gom a gom les instal·lacions on juga el Tarragona Fem Bàsquet i va viure aquests 40 minuts no aptes per a malalts de cor, entregats al seu equip i animant des de la graderia cada acció de les nostres, els adjectius segur que serien sinònims de emocionant, èpic, apassionant, heroic, transcendent …

I és que la classificació no reflexa exactament a quin tipus d’equip s’enfrontaven les liles. El Grup Barna va fer una primera fase fluixa però, a l’aturada nadalenca, es va reforçar molt be i es presentaven a Tarragona amb una ratxa de 5 partits guanyats de 6 disputats en aquesta segona fase. Havia superat clarament al complicat C.B. Igualada (els dos partits) i a l’Arenys a casa seva. Fins i tot les nostres havien caigut a la difícil pista del Clot per un ajustat 46-44. A quatre jornades del final es trobaven a només dues victòries d’enganxar-se al grup de la salvació directa. Un resultat positiu a Tarragona les deixava a només 1 victòria de les nostres i amb el bàsquet average favorable.

D’altra banda, les liles, després del transcendental èxit de la setmana passada a Banyoles, jugaven coneixent les victòries de Bencriada, Sese i Arenys i amb tota la pressió a sobre. Obligades a guanyar per tal de mantenir el quàdruple empat que ens afavoreix.

Reflex del que es jugaven unes i altres és el resultat del primer quart. Després de tres minuts sense anotar ho feien les visitants i empataven les nostres per a, poc després avançar-se a l’equador del primer quart (6-3). Les de Barcelona ajustaven la seva zona impedit tirs còmodes i recuperaven la iniciativa a l’últim minut (7-8). La defensa tarragonina era bona però en atac no estaven tan encertades com les últimes setmanes i els nervis anaven augmentant.

Amb més cor que cap, les tarragonines s’avançaven a l’inici del segon quart (14-10) però la intensa defensa tenia els seus riscos i al minut 13 ja entraven en bonus. Aquesta situació va ser  aprofitada per les barcelonines, que van forçar faltes, anant una i altra vegada a la línia de tirs lliures. Fins a 8 oportunitats van tenir per anotar des del 4,60 metres en aquest període. Del domini local es va passar al visitant (14-18) i tot i que les nostres continuaven lluitant, van marxar al descans amb un lleuger desavantatge (21-22).

El tercer quart va resultar molt similar al segon. Estirada d’inici de les nostres, recolzades en una gran defensa, parcial favorable que sembla que podia significar l’estirada definitiva (29-23), però castigada pels àrbitres en forma de faltes i en entrar en bonus, reacció de les de Barcelona des de la línia de tirs lliures. Quan quedaven 10 minuts:  35-36.

En un últim quart on la tensió es mastegava sobre la pista i els nervis estaven a flor de pell, les liles es van entregar com mai. La sensació d’injustícia, pel barem arbitral aplicat a l’hora d’assenyalar les faltes a un i a altre equip, encara va fer que el públic animés més a les de casa. Només una cistella de camp van concedir les liles i va ésser al minut 31. Cap més. Els altres tres punts els van aconseguir les visitants, com no, de tirs lliures. Només 9 punts van anotar les tarragonines però van ésser suficient per guanyar el partit i, per si de cas, el bàsquet average. Final 44-41.

És per sentir-se orgullós de l’equip femení de bàsquet que representa a Tarragona. Aquest grup d’amigues que es recolzen i s’animen contínuament. Que tenen el talent necessari com per anotar 96 punts en un partit (fa només dues setmanes) però que saben baixar al fang i posar-se la roba de treball per tal de disputar partits com el de diumenge, on cada lluita per la pilota i cada rebot és vital.

Res està assegurat i de res serviria aquesta ratxa de quatre victòries consecutives, si pensen que tot està fet. D’entrada, el proper dissabte toca visitar la pista del líder. El fet de que els rivals directes hagin de jugar entre ells, fins i tot podria permetre una derrota contra l’Hospi. Les nostres, però, estan amb ganes de demostrar la seva vàlua. I que millor que un èxit de prestigi per posar la cirereta a la temporada.

Ànims noies… és possible !!!