El preinfantil masculí A és un equip nou d’aquest any. Els jugadors van ser seleccionats a durant els entrenaments a porta oberta del club i provenen del col·legi Carmelites, Lestonnac, Teresianes, La Portalada, Sagrat Cor i El Carme. L’Ángel Rojas és el primer entrenador, la Núria Vilamajor i, l’Aleix Porta són els entrenadors ajudants.
Tal com afirma la Núria, el motor de l’equip és el compromís, el qual demostra amb les ganes i l’entusiasme dels nois: “venen a cada entrenament a donar el 100% d’ells mateixos”. A nivell competitiu, a més de pertànyer a la que li correspon, l’equip competeix a la lliga infantil, és a dir, cada cap de setmana tenen doble jornada, “cosa que no ha representat mai cap problema”, apunta la segona entrenadora.
Els partits de la seva lliga són més còmodes i l’equip és líder indiscutible de la competició, però en la lliga infantil, sobretot en la segona fase, s’està començant a notar la diferència física. Tot i que tècnicament estan a l’altura, això fa que s’hagin d’esforçar més i treballar més.
L’objectiu previ consistia a crear un equip en què tots vagin a una, que es deixin la pell en cada partit, amb bona actitud, cosa que s’està complint. “Cada partit que ens fan dubtar qui volem que jugui” ha comentat Núria Vilamajor, un fet que els mateixos jugadors aconsegueixen perquè s’esforcen sempre al màxim.
En aquest sentit, els entrenaments esdevenen una part essencial del dia a dia de l’equip, els entrenadors han aconseguit que cada entrenament sigui un reflex del caràcter competitiu del seu equip. La dinàmica dels entrenaments es basa en exercicis de tècnica individual tant ofensivament com defensivament, d’1c1, de superioritats, sempre exigint molt de ritme.
Però els entrenaments no són l’única manera de fer equip, l’àmbit social, sobretot en aquesta edat és una part fonamental en el creixement dels nens. Els entrenadors sempre han intentat posar com a base de la relació amb els jugadors la confiança. Si a algun d’ells els hi preocupa alguna cosa, intenten comentar que és i arriba l’hora de fer de psicòlegs.
El que ha ajudat a cohesionar l’equip ha sigut que molts d’ells estiguessin inclosos en el programa del PDP l’any passat i es coneixien abans d’arribar al club. De tota manera, no hi ha hagut cap tipus de dificultat tampoc pel que fa a la relació entrenador-jugador.
Una data clau en l’evolució d’aquest equip va arribar al mes de desembre. L’equip va participar en el torneig de Parets, el de més nivell de la seva categoria, on participen equips molt potents d’arreu de Catalunya. Les expectatives dels entrenadors no eren gaire altes a nivell de competició ja que la lliga de preinfantil de Barcelona (la majoria d’equips eren d’allà) és molt més exigent que la que tenim aquí. Però va ser tota una sorpresa; des de la capacitat competitiva de l’equip, el control del joc a cada instant, el grau d’intensitat, fins al fet d’arribar a la final i acabar guanyant el torneig: un partit molt ajustat que fins a l’últim moment no es va decidir.
