I amb el número #13 del CBT… Dani Martínez Martí o “D”, Dan o Daniels com li diuen alguns. Confessa a més, que comparteix “mote” amb el seu millor amic POGRE. Va néixer a un 17 de maig a Tarragona farà 21 anys. Té un germà que es diu Eric que té un any més que ell i que també és un amant del bàsquet, i un gos –en Baxter- que és com el seu germà petit i que és qui li carrega les piles cada dia. El seu lloc preferit de Tarragona és el Pavelló del Serrallo perquè és on ha crescut. Li agrada la seva ciutat pel clima i les platges i la recomana visitar sobretot a l’estiu i durant les festes de Santa Tecla. Ja fa vuit temporades que vesteix els colors del CBT, abans –però- va estar jugant amb l’escola Cèsar August fins a Infantil.
PARLEM UNA MICA DE BÀSQUET…
– No estaries a on estàs si no fos per…
Per la confiança que han tingut molts entrenadors en mi, pels meus amics, per la meva família i se’ns dubte per la meva mentalitat i esforç
– Què significa el bàsquet per tu?
El dia a dia, un estil de vida, un somni…
– Si no t’haguessis decidit pel bàsquet què estaries fent?
Segurament estaria estudiant INEF, tot i això, és una carrera que vull fer
– La millor anècdota que recordes de bàsquet és…
Quan a la meva etapa com a junior, anava a entrenar amb el Leb Or. No dormia a les nits pensant que l’endemà entrenaria amb ells.
– I la pitjor?
Les dues fases d’ascens a LEB Plata a Tarragona i Morón. També el descens amb el Messer de 1a catalana a 2a.
– Què menges abans d’un partit?
Hidrats de carboni i proteïnes. Sempre em menjo una peça de fruita abans i durant el partit.
– Tens alguna mania o ritual abans d’entrar a pista?
Tinc les meves manies i rituals però això m’ho quedo per mi. Qui em coneix sap que sóc molt supersticiós
– I després?
M’agrada reflexionar sobre el partit, pensar en tot allò que he de millorar.
– Amb quin jugador t’agradaria compartir equip?
Amb qualsevol que es deixi els dos c****** a la pista.
– I amb quin t’enfrontaries?
Drazen Petrovic
– Si haguessis de donar un consell als jugadors que s’estan iniciant i volen arribar lluny seria…
Que lluitin pel seu somni dia a dia, no s’ha d’esperar assegut.
PASSEM A CONEIXE’T MÉS A FONS…
– Deixant de banda el bàsquet, què t’agradaria que se’t donés bé?
M’agradaria parlar amb fluïdesa molts idiomes i dominar algun instrument.
– Tens algun talent ocult?
Sóc un amant de la gastronomia, la veritat és que cuino força bé, el fet de ser un golafre m’ha ajudat.
– Tens por o fòbia a alguna cosa?
De petit tenia fòbia als coloms…passejar per la rambla era un conte de por per a mi…
– Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
Jugar amb el Baxter, escoltar música, llegir…
– Quines són les teves aficions?
M’agrada molt viatjar i menjar
– El dia perfecte per tu seria…
Un matí de bàsquet, una tarda de platja i una nit amb els amics.
– Com et defineixes?
Divertit, sempre amb un somriure a la boca.
– També tindràs defectes…
A vegades sóc una mica mandrós.
– Què volies ser quan eres petit?
Jugador de bàsquet
– A què jugaves quan eres petit?
Em vaig fer molt amic dels Playmobils, ja que no podia botar la pilota de bàsquet dins el pis…
– Quin és el teu amor platònic?
No en tinc d’això.
– Si anessis a una illa deserta que t’emportaries?
Els meus amics i una mica de música
– Què és el primer que fas quan et despertes?
Vaig directe a la dutxa
– Ets dels que canten a la dutxa?
A vegades faig algun concert.
