Diuen que l’única lluita que es perd és la que s’abandona. (CB CORNELLÀ – JMA)

I amb aquesta idea afrontava el nostre júnior A la darrera jornada de lliga. Les opcions de permanència eren remotes. Calia guanyar de 34 al Cornellà, rival directe per la salvació, i esperar que el Samà perdés contra l’Arenys. Difícil no, el següent.

A més, parlar de Júnior A a aquestes alçades seria una fal·làcia. La convocatòria contava tan sols amb DOS jugadors del JMA. A les baixes per lesió de l’Uri (lligaments creuats), Gerard (hèrnia discal), Medina (esquinç de turmell), Borràs (esquinç de turmell) i Pepe (fissura en un dit) calia sumar-hi les baixes de Siscu i Vidaller, convocats amb el Messer, equip que també està immers en la lluita per la permanència. A més, dos habituals en la rotació del júnior A, Víctor Polo (JM1A) i Pablo Fontanet (CMA), també eren baixa per lesió. En resum, fins a 9 baixes per un partit a vida o mort. Com dèiem, difícil no, el següent.

I malgrat tot, el “JMA” aterrava a Cornellà amb ganes de seguir donant pel sac com ha fet durant tota la temporada. 11 valents sortien a la pista a intentar l’impossible o, si més no, a posar les coses difícils a un Cornellà clarament superior. I un cop més, demostràvem que a un altre cosa no, però a coratge ningú pot guanyar a aquest equip. Els colchoneros parlen del “efecto Simeone”, doncs al CBT tenim l’efecte “Tolosana”. És al·lucinant el caràcter que l’Eugeni ha estat capaç d’imprimir als jugadors, un actitud de lluita que fa que els nostres creixin de manera exponencial quan salten a la pista. Pel partit però, no en tindríem prou amb una actitud admirable.

Al final del primer quart el marcador era de 20-18, tan sols dos punts per sota d’un equip molt superior físicament. Malgrat tots els entrebancs, malgrat totes les baixes, malgrat tenir en molts moments fins a 5 cadets a pista, l’equip estava donant la talla en tot moment. I de quina manera!! Era una lluita entre nens (CBT) i homes (Cornellà). Però era digne de veure l’esforç i l’empenta dels nostres per contrarestar, com fos, l’avantatge rival.

A l’inici del segon quart la dinàmica seguia sent la mateixa, i els nervis començaven a calar a la banqueta local. Els nostres gals estaven contenint les envestides romanes i el Cornellà no se’n sabia avenir. Un temps mort i una zona tancadeta fins al final del quart van ser l’inici de la fi de la nostra resistència. Sense encert exterior, amb un rebot clarament dominat pels del Llobregat, i una inferioritat exagerada a la pintura, la diferència no podia fer més que ampliar-se a cada minut.

Amb la mitja part s’esvaïen les poques esperances que ens poguessin quedar de poder lluitar, no ja per la permanència, sinó per, almenys, acabar l’any amb una darrera victòria. A la segona meitat els nostres van seguir donant-ho tot, però la superioritat local era excessiva. El guió seria el mateix fins al final del partit. Entrega total dels nostres i esforç i sacrifici constant dels cadets i dels júniors de primer any. Tots ells liderats com mai pels dos únics supervivents del JMA. El partit del Miguel Santafé i de l’Adrià Sisteré mereix una menció especial. Els dos es van carregar l’equip a l’esquena i van donar als més joves tot un exemple de coratge, entrega i compromís.

El JMA, finalment sortia derrotat de l’últim partit de la temporada, però diumenge, més que mai, el resultat era el que menys contava.

Per tot el que hem viscut, i per tot el que hem patit, aquest equip mereixia un altre final. Però què hi farem, la fortuna no ha estat del nostre costat aquesta temporada. La mala sort ens ha perseguit fins a l’última jornada i, tot i així, hem estat capaços de competir.

Tan sols ens resta donar les gràcies a tots els jugadors que, en un moment o altre, han ajudat al júnior a poder tirar endavant en una temporada plegada de baixes. Sense TOTS vosaltres hagués estat impossible arribar a l’últim partit de lliga amb opcions. I el més important, sense el vostre esforç hagués estat impossible seguir creixent dia rere dia.

Roger, Ángel, Carlos, Hugo, Pau B., Pol H., Pol R, Toni, Pablo, Aleix, Oriol, Dani, Andreas, Abdel, Víctor, Pol P. i Pau T. Moltes gràcies per tot nois!!! Ens heu fet grans!!

No haurem salvat la plaça, però diumenge a Cornellà vam demostrar que el nostres club té el futur assegurat. Els júniors que acaben etapa tenen nivell sobrat per competir a sènior, i els nois que pugen per sota els tenen molt ben posats!! Crec que els propers anys xalarem al CBT!!!

Últim partit, última crònica i última reflexió. Diuen que l’èxit a la vida no es mesura pel que aconsegueixes sinó pels obstacles que ets capaç de superar. En tal cas, Sister, Miguel, Álex, Uri, Carles, Siscu, Pepe, Marc, Geri, aquest any HEU TRIOMFAT!!! Heu estat un exemple admirable de sacrifici i compromís.

Moltes gràcies nois, ha estat un plaer i un orgull formar part d’aquest equip. 1,2,3 CBT!!

Crònica de Gorka Bertran. Entrenador Ajudant JMA.

PD: aprofito per enviar molts ànims a tots els lesionats. En especial al Víctor, que esperem pugui tornar a casa aviat. I sobre tot a l’Uri i el Gery. Com resen els lemes de les vostres samarretes. PAS A PAS, MAI SOLS!! Molta força als dos!!!