A TARRAGONA IMPENSABLE NO ÉS IMPOSSIBLE

 

Finalitza una temporada 2015/2016 plena d’èxits i de grans moments, tot i que encara dol recordar el desenllaç de l’últim partit, a poc a poc la tristesa es va difuminant i deixa pas a l’orgull. No és un orgull derivat de les victòries o de grans resultats, que n’hi ha hagut, és un orgull que emana directament del treball ben fet, l’orgull de l’esforç, l’orgull de cadascun dels treballadors d’un club que aquest any ha demostrat que tot és possible.

La temporada va començar amb les victòries dels nostres dos equips junior (masculí i femení) classificant-se per a la categoria preferent, la categoria més alta del bàsquet formatiu, una vegada més, la pedrera ha estat una font inesgotable de bones notícies per a nosaltres, l’ascens del Cadet Masculí en Preferent A, competint contra equips com el Barça o el Juventut de Badalona o la participació del Cadet femení en la Final a 4 de Catalunya són un exemple del valor que té el bàsquet de formació per al club, i un bon auguri que el relleu en el primer equip del club està assegurat en la pedrera. En aquest cas, cal destacar que el cadet femení és un equip del Tarragona Fem Bàsquet, que apareix de la col·laboració entre el nostre club i el TGN Bàsquet, i que tan sol uns mesos després ja està donant els seus fruits. En total, 255 jugadors formen la pedrera del club, sense comptar escoles vinculades, en aquest sentit, no solament estem orgullosos d’aconseguir jugadors que nodreixen el nostre primer equip, també ho estem de realitzar una labor social per a la ciutat. 255 nens i nenes que aprenen valors com l’esforç, la vida saludable, la humilitat i la companyonia jugant al bàsquet.

Per la seva banda, el primer equip del club ha tornat a fer història, quatre anys després que haguéssim de renunciar a la plaça en LEB Or per no aconseguir els suficients suports econòmics, el CBT no ha fet més que fer passos cap a davant. Les dues fases d’ascens a LEB Plata, la tornada l’any passat al bàsquet professional, aconseguir la permanència, i ara arribar a les semifinals del play-off d’ascens a LEB Or. Aquest any, un total de 12 jugadors que han passat per algun equip de la pedrera del club han debutat amb el primer equip. 6 d’ells han jugat en tots els partits de la temporada, això significa que més de la meitat de la plantilla és de la pedrera. Són dades que han de servir per entendre el que per a nosaltres significa fer bé el nostre treball. També en l’àmbit social hem fet un pas cap a davant, el pavelló del Serrallo ha tingut les seves millors entrades des dels anys de LEB Or en aquests play-off d’ascens, hi ha hagut un augment quant a la repercussió mediàtica del club, i en el seu grau d’implicació al territori. El club ha realitzat desenes d’actes socials, entre les quals hi ha visites a col·legis de Tarragona, Salou o El Creixell. A més, per primera vegada en la història, els partits del primer equip del club s’han retransmès en directe i de manera gratuïta per internet, aconseguint una audiència mitjana de 3.415 espectadors per partit. En una projecció de 32 partits jugats en aquesta temporada portaria a un total de 109.296 espectadors de tot el món.

No obstant això, ara arriba l’altra temporada, ara arriba el moment de donar continuïtat a un projecte que creix, un projecte de ciutat, un projecte que necessita la implicació de totes les institucions, un projecte, en definitiva, que requereix estabilitat per mantenir-se. No és fàcil per al club ni per a la seva gent, arribar cada any al mes de Maig sense la certesa de saber si es podrà competir l’any següent en la categoria que ens hem guanyat. A hores d’ara hauríem de començar a negociar la renovació dels herois que ens han portat a unes semifinals de play-off, i no obstant això, ens veiem abocats a negociar amb institucions perquè aquestes assumeixin els compromisos que van adquirir al seu moment. Una negociació que ja dura massa anys i que corre el risc d’acabar amb la il·lusió de tot un club. Si volem fer que el projecte funcioni, necessitem el suport i el treball de tots. Tenim el treball de jugadors i treballadors del club, que any rere any porten el nom de Tarragona per tota Espanya competint amb dignitat, tenim el suport dels ciutadans que s’han bolcat amb l’equip durant aquest tram final de temporada, les campanyes de micro ajudes pel play-off i de micropatrocinadors a principi de temporada han resultat un èxit de participació, la qual cosa demostra el grau d’implicació de la ciutadania i del sector privat de la ciutat. No obstant això, encara que agraïts i emocionats per aquestes mostres de suport, hem de reconèixer que no és suficient. Necessitem un suport més estable, més sòlid, un suport que ens permeti posar els fonaments d’un projecte ambiciós. Si no el projecte quedarà en una il·lusió que s’esvairà, un castell de sorra. Com explicar-li a la gent que la tristesa no és fallar una cistella? La tristesa és ficar la cistella i que no serveixi de res. Nosaltres hem demostrat que impensable no era impossible, ara li toca a la ciutat demostrar que, a més de possible, és real.

Visca el CBT! Visca Tarragona!