Les JFA van sortir molt concentrades amb una bona defensa individual que creava forces problemes a les locals però fallant masses cistelles fàcils en atac. Així al minut 8 el marcador indicava 12-12, però a partir d’aquest moment, la defensa es va intensificar, van aconseguir pispar algunes pilotes i en clares accions de contraatac, van marxar les nostres (de blanc per coincidència d’equipacions) 12-16.
El segon període s’iniciava amb la mateixa tònica. Les locals força ben aturades i les nostres que poc a poc anaven obrint escletxa (minut 16: 18-25). La quarta falta d’equip però va resultar decisiva ja que les blaves van disposat de tirs lliures per apropar-se al marcador. Al descans 23-25.
Alguna cosa però, va canviar després de la tornada de vestidors. Les de Sant Andreu van sortir amb una actitud increïble. Defensant a mort i lluitant cada pilota. Després del 27-27 al minut 23 van posar la directa i van dominat els 6 minuts següents marxant gràcies, entre altres coses, a l’encert des de la línia de 6,25 (dos triples). Al lluminós 39-32 quan mancaven 12 minuts. Tímida reacció de les nostres en aquests dos minuts i 41-36 quan finalitzava el tercer quart.
Però les blaves, s’havien crescut. Màxima diferència al minut 33 (45-36) i nova reacció de les blanques (45-40). Però novament les faltes ens penalitzen i els tirs lliures cauen del costat local. (48-40). El temps mort però va fer reaccionar a les del CBT que aconseguien apropar-se al marcador amb uns últims tres minuts plens d’intensitat. Final 48-46 i tot per decidir en el partit del dia següent al Serrallo.
CBTARRAGONA – A.E. SANT ANDREU NATZARET-GROC: 48 – 50
Parcials: 16-8 / 4-14 / 13-11 / 15-17.
Partir pràcticament calcat al disputat el dia anterior.
Matx intens i emocionant on estava clar que, l’equip que gestiones millor les situacions de pressió i nervis, estaria a la final a 8 del Campionat de Catalunya Interterritorial.
I és que el resultat de Badalona era un resultat trampa. La sensacions no van acabar de ser bones però hi havia el risc de que l’equip caigués en un optimisme equivocat pensant “a casa les guanyarem”. I en qualsevol esport cada partit és una història i més quan es tracta de bàsquet.
Les JFA van tornar a dominar clarament els primers minuts. Bona defensa individual i un joc ràpid en atac que superava a les de Sant Andreu, que només es mantenien gràcies a l’encert des de la línia de 6,25 (dos en aquest període). Malgrat això 16-8 al final del primer quart.
Al segon màxima diferència per a les nostres (17-8 al minut 12) però les visitants van pujar la intensitat defensiva i poc a poc anaven retallant. 20-15 al minut 17 i els dubtes començaven a llastrar les del CBT que van jugar els seus pitjors minuts, cosa que van aprofitar les de Badalona per avançar-se just abans del descans 20-22.
Molts minuts encara per jugar però les blanques (per coincidència de colors) havien guanyat dues batalles. La primera la de saber aturar la sortida blava i la segona, i més important, la que fa referència a la vesant psicològica. Les blaves van pensar que podien perdre la eliminatòria i els nervis van començar a aflorar en determinades jugadores.
I així va quedar palès quan després del 22-22 les de Sant Andreu Natzaret aconseguien, amb la seva defensa, robar un parell de pilotes i sortir en ràpids contraatacs que van obrir una escletxa considerable (22-28 minut 26). Els intents de les júniors per reduir les diferències eren més amb el cor que amb el cap (26-31 al minut 28) però la bona defensa i un parell de bones accions en atac van tornar a equilibrar el matx. Final del tercer quart amb 33-33.
Però les de Badalona van saber jugar molt be les seves opcions. Amb un joc ordenat, sense preses en atac i buscant sempre la jugadora més alliberada, van saber jugar amb els nervis locals. Molt encertades des de la línia de tres punts, semblaven haver decidit el partit quan al minut 36 assolien la màxima diferència (35-43). Les locals volien però no podien recuperar el terreny perdut (39-45 a manca de 02:30).
Les noies del JFA però, no baixen mai els braços i en una reacció de ràbia van aconseguir el miracle. Tornar a tenir de cara la eliminatòria (48-45) quan entraven a l’últim minut !!!!
A la següent jugada, defensa sobre les jugadores clau de l’equip contrari però va passar el que ningú esperava. Un nou triple visitant (el sisè) aconseguit per una pivot quan el temps de possessió s’acabava (48-48). A manca de 9 segons teníem els dos tirs lliures donaven la possibilitat de tornar a igualar l’eliminatòria. Malauradament no va entrar cap dels dos !!!. El que ve després és el que sol passar en aquestes situacions, falta ràpida per a aturar el rellotge, dos tirs convertits per les visitants a manca de 7 segons i tir a la desesperada de les locals però ja amb tot decidit. Final 48-50.
Les júniors s’ho han deixat tot a la pista (alguna fins i tot la cella en una acció de joc). Han lluitat com a gladiadores, tot i que és veritat que més amb el cor que amb el cap, però aquesta vegada la sort ha estat esquiva. No obstant no se’ls hi pot negar la seva entrega als entrenaments i especialment als partits. Enhorabona noies. Bona temporada i a descansar.
