Els de Gorka Bertran van quallar el pitjor partit de l’any i van perdre de manera contundent davant el Granollers.

Els blaus arribaven al matx minvats per les baixes, però amb la voluntat de competir tants minuts com el físic, exigit davant la poca rotació, els permetés. Però, lluny d’aquesta voluntat competitiva, la sortida a pista del CBT va ser, en tots els sentits, molt pobre. Per contra, els locals van començar el partit molt més endollats, pressionant a uns tarragonins que, molt desencertats en el seu joc ofensiu, i extremadament tous a nivell defensiu, van rebre un dur correctiu. Els 5 primers minuts del matx van ser suficients per sentenciar l’enfrontament; i és que, el Granollers, va endossar als visitants un parcial de 22 a 0, en un primer període nefast. Amb el pas dels minuts, els blaus van millorar la seva actitud a pista, augmentant la seva voluntat d’esforç i sacrificant-se molt més en defensa, el que els va permetre millorar els registres d’anotació, tant a favor com en contra. Aquesta millora es va reflectir en el marcador, amb parcials molt més reduïts i, en alguns casos, favorables als blaus. Amb tot, l’avantatge dels del Vallés no va fer més que seguir creixent i finalment, en el vuitè període, els locals van tancar definitivament el marcador.

“El de dissabte és, de lluny, el pitjor partit des de que entreno aquest equip. Podem perdre, ens poden passar per sobre, podem estar negats de cara a cistella i ens podem veure superats a nivell defensiu; però la manca d’actitud contra el Granollers ens ha de fer reflexionar. Les baixes no són, en cap cas, una excusa. Els que hi eren han demostrat en infinites ocasions que són capaços de competir a un alt nivell contra equips millors que el rival de dissabte. Espero que la derrota ens demostri, d’una vegada per totes, que en aquesta lliga o ho donem tot, o no som ningú; o lluitem cada pilota, o és impossible competir; o fem un esforç màxim, o la derrota és sempre segura. La feina als entrenaments és bona, el que ens cal és aprendre a sortir a pista amb el ganivet entre les dents. Els equips poden ser millors, però no poden tenir més ganes que nosaltres de lluitar.

Nois. Si són més grans, hi posarem més ganes. Si són més forts, nosaltres hi posarem més cervell. Si són més ràpids, estarem més a prop per l’ajuda. Si són millors, nosaltres suarem més. Hem d’estar diaposats a pagar tot el preu per gaudir competint contra els millors.”

Crònica de Gorka Bertran, entrenador de l’IMA.