El Preinfantil A va guanyar dissabte al Cornellà en un molt mal partit dels nostres
Els de Gorka Bertran van sortir molt poc concentrats al partit, sabedors de la seva teòrica superioritat sobre el Cornellà. En els dos partit jugats fins ara, curiosament amb Adrià Sisteré com a primer en tots dos casos, els blaus sempre havien guanyat de manera clara als del Llobregat.
Dissabte, però, el guió no va ser el que uns confiats preinfantils esperaven. En un esport com el nostre, els antecedents no valen per res tan sols la feina i l’esforç de cada quart t’asseguren poder competir els partits. Ni ser millors, ni tenir més alçada, ni ser mes guapos i tenir una samarreta més xula, l’únic que et permet competir és la teva feina els 40’. I si no que li preguntin a l’Alacant, l’Araberri, o al mateix Barça de Pasqual contra el Madrid.
En aquest marc de confiança en la tòrica superioritat, els dos primers quarts van ser còmodes pels tarragonins, però la baixa intensitat local feia preveure que si els barcelonins premien l’accelerador la cosa no seria tan plàcida. I així va ser. El Cornellà va ficar una marxa més al partit i el CBT es va quedar enrere com el McLaren d’Alonso.
Els següents períodes els van dominar els del Llobregat, mostrant-se superiors als blaus gràcies a la seva intensitat. Cada pilota dividida era seva, cada rebot el guanyaven ells i en tots els xocs sortien guanyadors. Hi anaven amb tot i per contra els nostres simplement les veien venir sense reaccionar.
No va ser fins als darrers minuts de partit, i després d’un obligat temps mort demanat pels locals, que els preinfantils es van posar les piles, mostrant el seu vertader potencial. El CBT va ser capaç de remuntar i de posar cert marge favorable en el marcador per, finalment, endur-se la victòria en un dels pitjors partits en el que va de temporada.
Quan aquest equip no és ambiciós, quan els nanos no donen el màxim, qualsevol rival és millor que nosaltres. Per contra, quan som capaços de sacrificar-nos, de lluitar i de no deixar mai de treballar, llavors som imparables i capaços de competir amb tots els equips de la lliga.
Esperem que els nois aprenguin la lliçó ja que serà precisament la seva ambició, individual i col·lectiva, la que els permetrà superar-se cada dia i rebentar els límits.