Els preinfantils van guanyar dissabte al Serrallo el tercer partit en aquesta segona fase. Els blaus van anar de més a menys i al final van haver de patir per aguantar l’avantatge.

 

Els locals van començar molt endollats, i ja des del primer minut van marcar un ritme de joc molt més alt que el Mataró. Molt atents en les ajudes defensives i controlant el rebot, els nostres van aconseguir sortir al contraatac amb facilitat. El poc encert en les finalitzacions, però, evitava que el CBT marxés amb major claredat en el marcador.

 

Amb el pas dels minuts els del Maresme es van anar trobant més còmodes a pista gràcies, sobre tot, a una defensa molt tancada aprofitant el fet de jugar en 1/3 i no a pista gran. Als tarragonins els costava trobar espais i el baix encert en el tir exterior permetia als visitants frenar l’anotació local.

 

A l’inici del 7é quart s’entrava amb un clar avantatge blau, més 17 en el marcador. Una intensa defensa pressionant del Mataró, i la precipitació dels preinfantils, perdent moltes pilotes, va permetre als visitants retallar el marcador fins a posar-se, a manca d’un minut, a tan sols 4 punts. Al final, el CBT va ser capaç de controlar els nervis i evitar la remuntada visitant, enduent-se un partit en que van anar de més a menys.

 

Ens cal seguir creixent i aprenent el que és COMPETIR, però sembla que mica en mica li anem pillant el ritme als equips barcelonins.

 

D’altra banda, el partit d’ahir va ser el darrer de l’Adrià Sisteré com a segon del preinfantil. Feia dies que sabíem que, per incompatibilitat amb els horaris de pràctiques, l’Adri no podria seguir com a segon. Dissabte ens ho va confirmar definitivament i és per això que vull aprofitar aquesta crònica per acomiadar-me oficialment del meu company de banqueta.

 

Adri, ha estat una sort i un luxe tenir-te de segon. Has aportat moltíssim a aquest equip, molt més del que tu et penses. Els has fet créixer, ens has fet créixer, en tots els sentits i has contribuït de manera sensacional a convertir el que era un grup de jugadors en un vertader equip. Els teus valors, la teva simpatia i la teva entrega constant, han estat claus per al creixement exponencial dels nostres xavals. T’ho he dit moltes vegades, erets l’ànima d’aquest equip i un gran suport personal. Adrià, moltes gràcies per tot, saps que et trobarem molt a faltar. Espero que, tard o d’hora, puguem tornar a compartir banqueta.