Benvinguts a una nova entrega de “Bàsquet i territori”. Després de visitar l’Amfiteatre de Tarragona amb Diego Gallardo, i el Balcó del mediterrani amb Xavi Hernández, aquesta vegada ens toca anar a la platja del Miracle amb Nil Sabata. Nil és originari d’Artés, un petit poble de 5.600 habitants situat a la comarca del Bages, a tan sol 20 minutos d’un dels bressols del bàsquet a Catalunya, el Bàsquet Manresa, on Nil juga al bàsquet des de la seva època de cadet. Nil va passar per diversos equips de formació del bàsquet manresà, fins a arribar a debutar en ACB, ho va fer a VAlencia en el seu any de Junior. Ara Nil arriba a Tarragona per guanyar confiança en el seu joc per seguir creixent. Parlem amb ell des de la platja del Miracle.
Per què has escollit aquest lloc de la ciutat?
El mar em dóna molta vitalitat, em sento molt lliure quan estic prop del mar, o dins. Em noto molt lliure, que és el que buscava aquí a Tarragona, desbloquejar-me i tornar-me a sentir jo mateix, el mar m’ajuda molt a això.
Quina és la primera sensació que tens quan arribes a Tarragona?
Molt bona, sobretot per la gent que hi ha. És una ciutat amb molta història, a mi m’agrada molt conèixer la cultura dels llocs on visc, i aquí hi ha racons preciosos. La veritat és que em sento molt a gust.
Què té Artés que no té Tarragona?
La muntanya que tinc. Jo visc en una urbanització que està envoltada de muntanyes, i trobo a faltar l’aire de muntanya.
I què té Tarragona que no tingui Artés?La història que té Tarragona. Grans edificis del període romà, el mar. Sobretot la calma que et dóna el mar.
Véns d’una ciutat on el bàsquet és una religió com Manresa. Com notes que es viu el bàsquet a Tarragona?
Jo noto que la gent també ho viu amb molta passió aquí a Tarragona. La gran diferència és que aquí no hi ha pressió. Si perds la gent no et critica, no hi ha molt criticisme, això és una cosa que valoro molt. Solament et demanen el màxim esforç en la pista. Això m’agrada molt perquè et lleva molta pressió i t’ajuda a jugar amb més confiança.
Creus que fora de Tarragona es coneix el projecte de Bàsquet que hi ha aquí?
Jo crec que sí. El CBT és un club històric, des de fa molts anys que està competint en lligues FEB. Jo crec que sí es coneix, sobretot el bon treball que està fent Berni.
Tu que véns des de fora, Com valores el projecte de CBTKm0?
La veritat és que és un projecte en el qual és molt fàcil integrar-te, la gent d’aquí t’ajuda molt. Jo mateix em sento part també del projecto Km0. Em sento molt involucrat en el projecte, la ciutat, el club. És el que sento.
Què li falta a la ciutat per donar un petit pas més cap a davant en el bàsquet?
El tema econòmic influeix molt, si es dóna un salt a nivell econòmic també hi haurà un salt a nivell esportiu. En realitat no li falta molt, el tema econòmic és molt important, també és veritat que la gent és molt de futbol, però no sé com es pot potenciar més el bàsquet la veritat.
Deixem a Nil Sabata a la platja del Miracle. El nostre tres jugadors nacionals de fora de la ciutat, Diego Gallardo, Xavi Hernández i Nil Sabata, han coincidit a trobar a Tarragona una ciutat oberta, integradora, i que viu el bàsquet amb passió. En la propera entrega de “Bàsquet i territori”, sabrem que fa a la nostra ciutat un jugador nascut a Seattle, que ha viscut a Hawaii i amb passaport de Costa d’Ivori.
