“SENSE ESFORÇ, SACRIFICI I PACIÈNCIA ÉS MOLT COMPLICAT”

LEB Plata Sense comentaris a “SENSE ESFORÇ, SACRIFICI I PACIÈNCIA ÉS MOLT COMPLICAT” 382

I amb el número #10 del CBT… Artur Alaminos Baños, “minos” com el coneixen al seu poble o “the King” o “the real King” com li diuen a vegades aquí a Tarragona.  Va néixer un 24 d’octubre farà 24 anys a Montblanc. Té un germà més petit, Gideon, de 20 anys i tot i que no té cap mascota confessa que li agradaria tenir un gos i un gat. El seu lloc preferit de Montblanc és la muntanya de Sant Joan i del poble li agrada sobretot la quantitat de muntanya que hi ha per perdre’s mentre passeges o vas a córrer. Recomana visitar el municipi els dos últims caps de setmana d’abril, quan es celebra la Setmana Medieval i tot el poble s’hi involucra i es vesteix de l’època. Porta ja vuit temporades vestint l’equipació blava, abans havia jugat al Club Bàsquet Montblanc.

PARLEM UNA MICA DE BÀSQUET…. 10-AM133182

– No estaries a on estàs si no fos per…

Sobretot ma mare i la meva parella, sempre m’han ajudat en els pitjors moments.

– Què significa el bàsquet per tu?

Una part essencial de la meva vida sense la qual jo no seria el mateix.

– Si no t’haguessis decidit pel bàsquet què estaries fent?

Segurament algun altre esport, a més de treballar i estudiar al mateix temps

– La millor anècdota que recordes de bàsquet és…

Em fa una mica de vergonya però… fa un parell d’anys a EBA vam anar a jugar contra Staduim Casablanca (Saragossa) i vaig sortir al cinc inicial. Tenia molt clar que el nostre pivot guanyaria el salt, així que tan bon punt l’àrbitre va tirar la pilota a l’aire vaig començar a córrer per anotar. Quan la pilota em va arribar a les mans, em vaig trobar tant sol a cistella que em pensava que m’havia equivocat de banda i durant uns segons li vaig estar fent el gest a l’àrbitre perquè que m’agafes la pilota, ja que no estava bé el que estava passant. Fins i tot els jugadors de l’altre equip es van quedar parats pensant-se que era la meva cistella fins que Berni em va cridar “tira” (cosa que no vaig fer), va estar aturat el partit 3 segons.

– I la pitjor?

Per desgràcia també n’hi ha de dolentes a l’esport. Tot i anar a dues fases d’ascens em quedo amb la que vam fer aquí a Tarragona fa dos anys. Tota la ciutat estava amb nosaltres i per desgràcia no vam poder aconseguir l’ascens… ha estat fins el dia d’avui, la pitjor experiència que he tingut mai.

– Què menges abans d’un partit?

Sempre pasta

– Tens alguna mania o ritual abans d’un partit?

Sempre em vesteixo pel mateix ordre i les sabates me les lligo fora del vestuari.

– I després?

Sóc una persona que necessita el seu temps de descans així que normalment vaig a casa, sopo i miro una pel·lícula.

– Amb quin jugador t’agradaria compartir equip?

Diamantidis -base de Panathinaikos- i Spanoulis -base d’Olympiacos-  són sense cap mena de dubte els millors bases d’Europa i jugar amb ells crec que seria una experiència molt enriquidora.

– I amb quin t’enfrontaries?

Per l’època en què estem, Kobe Bryant. Sobretot per l’esperit de guanyador i competidor que sempre té, és una cosa que admiro moltíssim.

– Si haguessis de donar un consell als jugadors que s’estan iniciant i volen arribar lluny seria… Que sense esforç, sacrifici, paciència i molta dedicació és molt complicat. S’ha d’invertir molt de temps, ja que cada vegada els jugadors són més complets. Tot i això, si vols arribar lluny molta il·lusió i ambició no hi poden faltar mai combinades, a més, amb ganes d’aprendre i passar-ho bé dia rere dia.

PASSEM A CONEIXE’T MÉS A FONS…foto1

– Deixant de banda el bàsquet, què t’agradaria que se’t donés bé?

Sense cap mena de dubte m’agradaria saber ballar bé m’encanta el ball… llàstima que si em veus ballar semblo un ànec marejat.

– Tens algun talent ocult?

Em sé de memòria diversos diàlegs sencers de pel·lícules com Toy Story, Els gonnies, Regreso al Futuro.

– Tens por o fòbia a alguna cosa?

No puc amb les selves, tants animals perillosos junts que et poden matar… em poso malalt

– Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

Bàsicament descansar, mirar pelis, estar amb la meva parella i fer plans amb amics.

– Quines són les teves aficions?

Col·leccionar coses

– El dia perfecte per tu seria…

Qualsevol que no fos massa cansat. Sóc un enamorat dels dies d’hivern de molt fred amb peli, sofà i manta.

– Com et defineixes?

Sóc extravertit i transparent. També m’encanta parlar, els qui em coneixen ja ho saben, no callo ni a sota l’aigua.

– També tindràs defectes…

Sóc una persona molt tossuda, si crec que tinc raó no em faràs canviar d’opinió fàcilment

– Què volies ser quan eres petit?

Enginyer Químic… amb els anys vaig anant descobrint que jo i els números no som gaire amics.

– A què jugaves quan eres petit?

Jugava molt amb un vaixell pirata i a la mansió de Casper i més tard, quan va arribar a casa, a la mítica Nintendo 64

– Quin és el teu amor platònic?

Blanca Suárez, tot i que ara també puja fort la Jennifer Lawrence.

– Si anessis a una illa deserta què t’emportaries?

Amb una bona butaca, una tele i totes les pel·lícules possibles ja en tindria prou

– Què és el primer que fas quan et despertes?

Posposar l’alarma cinc minuts més, em costa moltíssim aixecar-me pel matí

– Ets dels que canten a la dutxa?

No a part se’m dóna molt malament, massa… la meva parella sol dir que canto com un gat en zel.

 

Author

Back to Top

cbtarrragona.com utilitza cookies per a que tinguis la millor experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que acceptes la nostra política de cookies.